Ides: IDEeS

Les qüestions estratègiques són cosa de tots

ides@fundacio-ides.org — 2010-11-05

L'energia torna a tenir avui més valor geoestratègic que mai, i la cosa anirà in crescendo. Tots els riscos econòmics, mediambientals i de subministrament presents en el món de l’energia necessiten que algú es faci càrrec de la seva gestió. La gestió preventiva dels riscos, sobretot si parlem d’elements fonamentals per al nostra estat del benestar, s’hauria de situar en el màxim nivell estratègic en l’agenda política.

El passat dijous dia 28 es va presentar a la sala d’actes del CETIB l’Informe 2010 de l’Observatori del Risc amb el títol “Energia, economia i seguretat: vincles estratègics”. Dos dels experts de l’Informe 2010, Jordi Dolader i Mariano Marzo, van explicar-nos magistralment en quin punt estem, quins són els reptes a fer front i els principals riscos que ens enfrontem davant l’energia.

La primera idea clara que hem de tenir és que l’energia no és una commodity, que a voltes podem tenir la temptació de pensar, sinó que és un dels temes estratègics que cal afrontar com a país, sobretot si volem sortir de la situació actual.

La segona idea és la necessitat que els responsables polítics, socials i econòmics també es prenguin l’energia com una qüestió cabdal pel país. Perquè el que també hem vist és que hi ha qüestions que la seva gestió requereix un termini d’actuació que va molt més enllà de quatre anys de legislatura. Per tant, cal que hi ha hagi un consens general de la política a dur a terme (com a mínim en els punts més bàsics) i els principals eixos de la gestió. I això que estem parlant en l’energia, també ho podríem aplicar a altres temes com la seguretat, l’educació, la salut o la recerca.

I si un dels tres vèrtexs (polítics, societat civil, empreses) no ho fa, els altres l’han de pressionar per actuar en clau estratègica, perquè si només falla un, els altres vèrtexs ho poden redreçar. Esperem que el nou escenari que es configurarà a partir del 28 de novembre l’energia, i altres temes estratègics ineludibles, rebin l’atenció i la gestió que els pertoca.

Antisistema? No. El terme és vàndals

ides@fundacio-ides.org — 2010-10-14

Els incidents del passat 29 de setembre en que un grup d’incontrolats va cremar desenes de contenidors, va trencar aparadors i saquejar botigues van desplaçar part de l’impacte mediàtic que havia de pertànyer a l’anàlisi dels esdeveniments de la vaga general.

Des d’aquell dia, les notícies que parlen d’antisistema són prou recurrents en els mitjans que analitzen, descriuen i opinen sobre aquests grups. Però, què entenem per antisistema?

Aquest terme ja s’utilitzava als anys vuitanta per qualificar a grups o persones d’extrema dreta. Amb els anys, ha servit per definir grups d’ideologies extremadament oposades tant de l’esquerra com de la dreta.

A començaments del segle XXI, amb el naixement del moviment antiglobalització, el terme es comença a utilitzar per qualificar aquests grups i individus crítics amb les conseqüències de la mundialització i el tipus de societat en què estem instal·lats. Actualment, els mitjans de comunicació utilitzen aquest terme de manera negativa, i l’apliquen per a qualificar persones, normalment joves, que critiquen de manera radical la manera de produir, consumir i viure de les nostres societats (tant se val que siguin okupes, antiglobalització, independentistes, desobedients o objectors al Procés de Bolonya).

Amb l’actual crisi, però, resulta paradoxal l’ús del terme antisistema. Són molts els economistes, sociòlegs, ecòlegs, defensors dels drets humans i humanistes en general que són molt crítics amb el nostre sistema. Fins i tot acadèmics de prestigi, premis Nobel, presidents de països i alts càrrecs d’institucions econòmiques internacionals han declarat que el nostre sistema està en crisi, que no serveix.

Per tant, es podria dir que aquestes persones també són antisistema (en el sentit més estricte de la paraula: anti-sistema), entenent que critiquen l’actual manera de produir, consumir i viure.Per tant, si el que es vol dir quan s’utilitza aquest terme és que en una acció o manifestació determinada hi ha hagut persones que es comporten de manera violenta, hi ha moltes definicions al diccionari molt més encertades: violents, incontrolats, bàrbars, vàndals, agressius, arrauxats...I contra aquestes persones cal actuar disciplinadament. De fet, segons les autoritats i els Mossos, a Barcelona hi ha uns 200 individus que es repeteixen a tots els actes vandàlics: tant se val que sigui una celebració del Barça o una manifestació en contra d’una cimera de caps d’estat.

Toni Castejón, secretari general dels Mossos del sindicat CCOO va dir fa pocs dies que “No pot ser que s’hagin de pagar 160 euros perquè la grua se t’emporta el cotxe i que agredir un policia se saldi amb una multa de 100 euros”. Cal endurir la llei i castigar el vandalisme; no és raonable que orinar al carrer costi 300 euros, el triple que agredir un agent, i que els detinguts per actes vandàlics passin solament un dia al calabós.

Cal dotar la policia d’una justícia efectiva i raonable. És fonamental que la justícia sigui proporcional per tal que la ciutadania l’accepti i l’acati. I aquest, una vegada més, sembla que és un punt flac del nostre sistema.

De tornada a l'escola

ides@fundacio-ides.org — 2010-09-08

Arriba el setembre i, amb ell, la tornada a l’escola, el començament del curs. Tornem a replantejar-nos, com fem cada any en aquesta època, si el sistema educatiu funciona o no. Arribem a plantejar-nos que alguna cosa no va a l'hora. Però quina?

Com que tenim a les mans unes dades actualitzades i fresques que algú s’ha molestat a calcular i difondre, ens adonem que els índexs de fracàs i abandonament escolar ronden el 30% .

El nostre sistema escolar és fill de la Il·lustració, de la modernitat i la confiança en el progrés i el coneixement científic.

La societat industrial i l’estructuració política dels estats nacionals, amb dura competència entre ells, van estendre l’escolarització fins a universalitzar el sistema, fent-la part consubstancial de la seva organització social, cultural, política i econòmica.

És ara, a l’era post-industrial, amb la irrupció d’Internet i tota la xarxa digital, que se’ns aboca en cos i ànima a la societat de la informació i el coneixement. Així, els sistemes escolars han de progressar obrint les seves finestres de bat a bat, creant noves possibilitats, deixant de banda allò que ja no generi progrés educatiu ni futur professional. Per tant, aprofitem-nos que la transmissió del saber ha deixat de ser monopoli exclusiu de l’escola i col·laborem amb i en ella com l’instrument pedagògic que ha de ser.

En un moment incert i incòmode de l’economia i davant d’un possible (i fins i tot desitjable) canvi del sistema productiu, cal dotar d’eines i de possibilitats els nens i els joves per accedir al món laboral amb garanties (l’exclusió del món laboral és la primera passa cap a l’exclusió social).

En aquest sentit, l’escola ha de saber donar resposta a les noves demandes, i adquirir un paper fonamental en la sensibilització davant els riscos actuals. És més, l’educació pot ampliar o disminuir les desigualtats inherents a les nostres societats, pot consolidar o ampliar la segregació social i econòmica, pot pal·liar les desiguals oportunitats dels nostres joves i infants.

És per això que tot el sistema educatiu ha de ser una prioritat social. L’educació és un dret universal i un bé públic, al qual tota la ciutadania té el dret d’accedir-hi i les administracions el de garantir-la amb condicions de qualitat i igualtat.

Els nostres infants i joves hauran de tirar endavant amb la càrrega dels nostres errors i amb les oportunitats dels nostres encerts. Esperem que aquest nou curs que comença sigui ben profitós per a tots.

El XIII Fòrum de la Seguretat

ides@fundacio-ides.org — 2010-07-08

El passat 17 de juny, l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) va celebrar el seu XIII Fòrum de la Seguretat, dedicat a analitzar la transposició de la Directiva europea de serveis, a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

El XIII Fòrum, que es va dedicar a analitzar la transposició de la Directiva europea de serveis, va suposar un èxit d’assistents (gairebé 90 persones).

Certament, la transposició d’aquesta Directiva i el seu desplegament suposen una sacsejada important al model actual.

S’obren molts interrogants sobre la seva aplicació en el camp de la seguretat i comptem amb exemples que demostren que és possible liberalitzar aquests camps. Així trobem alguns ajuntaments que han aplicat el règim de comunicació, que ha suposat una millora de la qualitat dels projectes en general, o bé de l’aplicació d’un estricte control de les entitats col·laboradores de l’Administració en alguns àmbits, que han portat a un increment de les exigències en la verificació.

Però també coneixem casos en què la liberalització no ha funcionat, com per exemple en el camp de la inspecció tècnica de vehicles, en què algunes comunitats autònomes han vist abaixar el nombre de defectes greus com a resultats d’una excessiva competència en què prima el preu sobre la qualitat; o bé els serveis de prevenció aliens en prevenció de riscos laborals que han sofert una nova regulació per tal de millorar la qualitat de servei d’aquestes empreses.

Per tant, des de la fundació s’observa que el més important d’un model és el bon funcionament dels seus elements bàsics, en el cas de la liberalització de serveis, la assumpció de responsabilitats i el control de l’Administració.

Així, es veu que els casos d’èxit acostumen a anar acompanyats d’un alt nivell d’exigència per part de l’Administració i això, en un moment de clares retallades dels pressupostos públics cal tenir-ho present i més, quan elements com els visats van camí de desaparèixer o, com a mínim, desaparèixer la seva obligatorietat.

Malgrat els defectes que podien tenir, suposen el primer filtre a l’inici de la cadena de valors en el desenvolupament d’una activitat. I en un marc en què tota la verificació i inspecció es deixa pel final de la cadena, el visat podria tenir un paper de garantia per al consumidor. En tot cas, caldrà esperar veure com es desplega el conjunt de la normativa i com el mercat ho encaixa per poder valorar si anem, cap a un model en què el mercat buscarà el projecte al millor preu (aquí disminuirà el paper dels col·legis professionals) o bé, el millor projecte que li garanteixi el funcionament de l’activitat (i aquí s’obre una nova etapa en els col·legis).

El risc de dins de la terra

ides@fundacio-ides.org — 2010-06-03

L’efecte papallona és un concepte que fa referència a la noció de sensibilitat a les condicions inicials dins del marc de la teoria del caos. La idea, desenvolupada pel meteoròleg i matemàtic Edward Lorenz, és que, donades unes condicions inicials d’un determinat sistema caòtic, la més mínima variació en elles pot provocar que el sistema evolucioni de forma completament diferent.

Aquest terme s’origina d’un antic proverbi xinès que diu que “l’aleteig de les ales d’una papallons es pot sentir a l’altra banda del món”. Doncs si una papallona pot canviar el món, què pot fer l’erupció d’un volcà?

En aquest editorial, l'IDES vol mostrar, una vegada més, la fragilitat del sistema i la necessitat de trobar mecanismes globals per tal de fer front a adversitats inesperades.

Aquesta interrelació causa-efecte es dóna en tots els esdeveniments de la vida. Aquest terme s’origina d’un antic proverbi xinès que diu que “l’aleteig de les ales d’una papallons es pot sentir a l’altra banda del món”. Doncs si una papallona pot canviar el món, què pot fer l’erupció d’un volcà?

El volcà islandès que ha anat cobrint Europa d’un núvol espès de cendra ha pogut col·lapsar el trànsit aeri mundial i fer perdre un munt de diners a milers de persones que han hagut d’allargar, obligatòriament, les seves estades i a un grapat d’empreses que han perdut les seves mercaderies.

Els efectes econòmics a escala global, però, no deuen haver estat tan dramàtics —els diners que han perdut les companyies aèries i asseguradores, els han guanyat les companyies d’autobusos, els taxistes i els hotelers, per exemple.Tanmateix, els efectes emocionals del volcà sí que han estat ruïnosos.

S’ha evidenciat l’enorme fragilitat del sistema, en què la tècnica, en la que confiem cegament el nostre estat del benestar, no pot solucionar sempre els nostres problemes, i el pitjor de tot: ens enutja no poder fer reclamacions a un volcà.

Aquest ha estat un altre cop dur per a la supèrbia humana que ha vist, una vegada més, com les manifestacions de força natural que exhibeix la terra poden aturar el món en què vivim.Potser aquest aleteig volcànic ens ajudarà a ser menys arrogants i, per tant, potser, més humans.

La Directiva de serveis i els riscos d’un nou model

ides@fundacio-ides.org — 2010-04-30

La sacsejada normativa que suposa la transposició de la Directiva de serveis és evident. La complexitat de la Llei Òmnibus és tan gran que modifica fins a 47 lleis estatals; per tant, podem dir que comporta una reforma estructural del sector. És, per tant, necessari comprendre, analitzar i assimilar aquesta directiva europea que afecta els col·legis professionals, els consumidors i els treballadors.

La sacsejada normativa que suposa la transposició de la Directiva de serveis és evident.

La complexitat de la Llei Òmnibus és tan gran que modifica fins a 47 lleis estatals; per tant, podem dir que comporta una reforma estructural del sector. És, per tant, necessari comprendre, analitzar i assimilar aquesta directiva europea que afecta els col·legis professionals, els consumidors i els treballadors.

En aquest sentit, l’IDES està preparant per al 17 de juny el XIII Fòrum de la Seguretat amb la voluntat de reflexionar al màxim les repercussions que suposarà l’aplicació d’aquest nou model.L’eix gravitatori d’aquesta llei se centra en el lliure accés a les activitats de servei i en el seu exercici. Aquest és un canvi de model que planteja, si més no, alguns interrogants pel que fa a la seguretat.

El camp de la seguretat industrial en el nostre país està absolutament regularitzat i normativitzat des de l’Administració. Des del projectista fins a l’instal·lador és molt clar quines responsabilitats té cadascú. I podem afirmar que, en general, la seguretat industrial de Catalunya és bona.

Amb la transposició de la Directiva, el model canviarà profundament. Si qualsevol “tècnic competent” pot fer una instal·lació industrial i la verificació es fa a posteriori, per tal de garantir la seguretat, cal que la justícia i l’assumpció de responsabilitats funcionin de forma ràpida i efectiva. Substituir el model actual per un model anglosaxó (que és el que comporta la transposició de la Directiva) pot induir a pensar que només liberalitzant els serveis n’hi ha prou, però s’ha de ser conscients que cal garantir el funcionament de tot els sistema i això voldrà dir una inspecció i sanció àgil i eficaç.

Actualment, en un moment de crisi i aprimament dels recursos de l’Administració sembla que cal que ens plantegem si els legisladors tindran prou en compte un sector, com la seguretat, en què el client molts cops situa l’aspecte econòmic per davant de la qualitat del servei.

Per això caldrà estar atents i exigir una transposició exemplar i garantista.

Som vulnerables, som humans

ides@fundacio-ides.org — 2010-03-31

Si hi ha una cosa que caracteritza la persona, l’ésser humà, és la seva vulnerabilitat. Viure humanament significa viure en vulnerabilitat. I això ens ho ha demostrat, tristament, aquest mes de març que s’ha emportat Santiago Montaner, el secretari de la nostra fundació.

Viure humanament significa viure en vulnerabilitat. Malgrat aquesta vulnerabilitat, l’home és capaç de fer grans coses. L’home modern, ajudat de la tècnica i la ciència, ha estat capaç de conquerir el món, d’allargar dècades l’esperança de vida o dominar la natura. Això ens fa creure forts, gairebé invencibles, però més tard o més d’hora, algun esdeveniment ens retorna a la crua realitat: som fràgils, ens podem fer mal.

I mal ens ha fet la pèrdua irreparable de Santiago Montaner, patró i secretari de l’IDES. Molts cops quan pensem en qualsevol organització només veiem els responsables visibles, aquells que ensenyen la cara. Però al darrera hi ha tot un conjunt de professionals que, en el seu camp, garanteixen que l’activitat principal continuï. En el cas de les fundacions el paper del secretari és essencial per al bon govern de l’entitat i el compliment de tots els requisits legals, que cada cop són més.

Santiago Montaner va exercir una feina silent i discreta que garantia la tranquil·litat jurídica que tota fundació necessita. Com a bon professional sempre va estar atent a qualsevol requeriment o dificultat, aportant el seu temps i coneixements desinteressadament.

El país podria sortir de la conjuntura actual si prenguéssim com a exemple les persones com ell, que han basat el seu èxit professional en l’esforç, el rigor i la fermesa, sempre unit a un tracte exquisit i educat.

Sempre estaràs amb nosaltres.

L’IDES desenvolupa eines de suport als professionals.

ides@fundacio-ides.org — 2010-03-05

El dia 1 de març l’IDES va presentar l’estudi de la Cerca i validació dels paràmetres de la càrrega de foc en establiments industrials a l’Auditori Pompeu Fabra del COEIC amb un gran èxit de públic. Estem convençuts que tenim un ampli camp per córrer per seguir treballant dins dels incendis en projectes que ajudin als professionals. Aquest estudi l’han patrocinat el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC).

Els diferents agents que operen en el sector d’incendis (projectistes, tècnics d’Administració, bombers i instal·ladors, entitats col·laboradores de l’Administració, etc.) requereixen d’eines comunes per tal de poder desenvolupar les seves tasques. L’IDES amb aquest estudi ha iniciat una línia de treball en aquest sentit.

És necessari que tots els agents utilitzin el mateix llenguatge i es moguin amb els mateixos criteris ja que, en cas contrari, qui paga els plats trencats és la propietat. El sector d’incendis segueix essent un sector en creixement on cal fer aquesta tasca.

Tal i com es va exposar en la taula rodona, en aquests moments les activitats amb més problemàtiques en la càrrega de foc són els magatzems logístics petits o mitjans dins del nucli urbà o en els característics polígons industrials de Catalunya. En bona mesura perquè estan emmagatzemant mercaderies molt variables de les que no se’n coneix el contingut.

Per això cal un esforç de tots els agents per a posar-se d’acord en com ha de ser la millor manera de millorar la gestió de l’incendi en aquest tipus d’activitat.L’IDES, en aquest sentit, s’ofereix com a plataforma comuna en la que els agents es trobin i manifestin les seves problemàtiques.

L’aposta de l’IDES és clara: recollir les inquietuds i treballar-les de la mà dels implicats per tal d’elaborar eines, estudis i jornades de reflexió que serveixin per facilitar la feina dels professionals i, especialment, augmentar la seguretat de les persones i els béns.

La previsió social en el context econòmic actual

ides@fundacio-ides.org — 2010-02-04

Fa uns dies que podem llegir als diaris que el Govern s’ha proposat prolongar l'edat de jubilació, actualment fixada en 65 anys, com una de les mesures de reforma del sistema de pensions per garantir el sosteniment de la Seguretat Social a mitjà i llarg termini. Sense entrar en polèmiques sobre si endarrerir l’edat de jubilació a 67 anys és o no és suficient, hem de dir que La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretat. Informe 2009 de l’Observatori del Risc que es va passar el passat 1 de desembre de 2009 ja va tractar aquest tema. Per tant, us animem a llegir amb deteniment els comentaris i conclusions a les que va arribar el Sr. José Luis Pérez Torres.

La principal conclusió a la que arriba el Sr. Pérez Torres és que combinades amb la previsió social complementària a càrrec de les empreses i/o treballadors i l’estalvi individual destinat a finançar la vellesa, és necessari allargar la vida laboral i la possibilitat de continuar generant més ingressos més enllà de l’edat de jubilació per poder seguir mantenint el sistema.

La vida humana s’ha allargat dècades en relació al moment en que es van dissenyar els sistemes públics de previsió social. La taxa de reposició s’ha reduït i l’estructura familiar ha canviat. La subsistència en la vellesa i les situacions de dependència han de ser resoltes, cada vegada més, amb allò que les persones hagin pogut estalviar durant la seva vida activa. Ara cal viure més de 80 anys amb els ingressos obtinguts, com a màxim, durant els 35 o 40 anys, mentre que fa poc havíem de finançar una vida de 70 anys amb els ingressos obtinguts amb una vida laboral molt més llarga.

El baix índex de natalitat, la demora en l’edat d’entrada al món laboral i l’existència de treballadors discontinus en molts sectors són factors que empitjoren l’equilibri financer del sistema; i la major longevitat, encara que és un fenomen personal i social absolutament desitjable, també incideix en aquest problema.

Davant d’aquestes perspectives, una crisi econòmica com l’actual encara aviva més el problema. Si la reducció de la població activa, amb la consegüent disminució de cotitzacions continua, es consumiran els fons de reserva i s’entrarà en dèficit. Però, a més, la crisi afecta a l’augment de certes prestacions que proporciona el sistema: prestacions d’atur i sanitàries.

José Luís Pérez Torres planteja un canvi de model. A les economies occidentals conviuen sistemes públics i privats per a finançar la previsió social. El finançament de les prestacions d’atur, salut, invalidesa, dependència, viduïtat, orfandat i les prestacions de jubilació està basat en el model dels quatre pilars, que combina recursos públics i privats. Segons aquest model, el finançament de la previsió es realitza conjugant quatre fonts diferents:

-Una primera font, de caràcter mínim obligatori, de subsistència, que finança l’Estat mitjançant els impostos i les cotitzacions socials d’empreses i treballadors

-Un segon nivell, de caràcter professional, mitjançant el qual una part de les remuneracions que perceben els treballadors de les empreses s’ajornen al moment de la jubilació o per a quan es pateixin contingències, en forma, doncs, de sous diferits.

-Un tercer nivell, de caràcter individual i voluntari, que permet canalitzar l’estalvi privat de cada ciutadà per a la cobertura de les seves pròpies contingències de previsió personal.

-I, finalment, un quart pilar que consisteix en la possibilitat de continuar generant ingressos més enllà de l’edat que fins ara s’ha considerat normal per a jubilar-se.

Aquests diferents sistemes comporten els seus propis riscos i tenen les seves pròpies dificultats per a sostenir-se. Per això, cal conèixer quins són els riscos als que estan sotmesos i quins han de ser els indicadors que hauríem d’estudiar per saber si anem pel bon o mal camí. José Luís Pérez Torres en parla al “Capítol 1. Els efectes de la crisi sobre la previsió social” de La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretat. Informe 2009 de l’Observatori del Risc.

Estem segurs que us interessarà.Ben aviat posarem a la vostra disposició el pdf complet de l’Informe 2010 de l’Observatori del Risc en versió catalana i espanyola. També podeu aconseguir-lo a través de l’apartat de Publicacions de l’IDES d’aquest web.

Cal seguir treballant

ides@fundacio-ides.org — 2010-01-07

Si en èpoques de bonança cal lluitar contra la inseguretat, en èpoques difícils encara més perquè creix la vulnerabilitat, es diversifiquen els problemes i augmenten els col·lectius més fràgils.

És necessari un pensament estratègic, una visió anticipada dels problemes, perquè així, quan aquests es manifestin, actuar amb decisió i sense titubejos.

Comença el 2010 amb tants o més dubtes sobre l’economia, el finançament, l’atur i la sostenibilitat del sistema que l’any que hem deixat enrere. Des del govern central es vaticina un final de la crisi per aquest any, tanmateix, les xifres de finals del 2009 a l’Estat espanyol no atien a l’optimisme.

Treball i recuperació econòmica són els desitjos i propòsits més recurrents i sol·licitats per aquest any que comença. El repte és difícil, però necessitem confiança per tirar endavant.

I en aquest marc queda lloc per la seguretat? Per descomptat, i potser més que mai. La seguretat no queda al marge d’aquestes qüestions; si en èpoques de bonança cal lluitar contra la inseguretat, en èpoques difícils encara més perquè creix la vulnerabilitat, es diversifiquen els problemes i augmenten els col·lectius més fràgils.

La crisi acabarà, esperem que més d’hora que tard; tanmateix, cal desitjar haver après alguna cosa d’aquests anys difícils, cal desitjar no tornar a cometre els mateixos errors.

Des de l’IDES creiem que és necessari un pensament estratègic, una visió anticipada dels problemes, perquè així, quan aquests es manifestin, actuar amb decisió i sense titubejos. En aquest sentit, volem continuar treballant i millorant els nostres productes:

- L’Observatori —la nostra plataforma d’anàlisi permanent del risc que aquest any arribarà a la desena edició— que pretén ajudar a donar elements d’informació i reflexió estratègica per la presa de decisions.

- El Fòrum de la Seguretat que ofereix espais de debat per treballar en profunditat i amb tots els agents implicats-Els projectes tècnics que ajuden en el dia a dia dels professionals.

- A més, i sobretot a través d’aquest espai web, volem fer encara més accessibles els nostres estudis i els resultats de les investigacions i debats; de manera que potenciarem la comunicació.

Us desitgem un pròsper 2010 i esperem que ens aneu seguint en aquest lloc web i en les activitats que anirem desenvolupant al llarg any; creiem que us interessaran.

El nou Observatori del Risc

ides@fundacio-ides.org — 2009-12-03

L’Institut d’Estudis de la Seguretat va presentar La incidència de la crisi sobre la prevenció i la seguretat. Informe 2009 de l’Observatori del Risc a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya el passat 1 de desembre a les 18.30.

A l’acte, que va comptar amb nombrosos assistents, hi van participar Joan Vallvé i Joan Ribó, president i vicepresident de l’IDES i degans del COEIC i el CETIB respectivament; Josep Cercós, director de l’Observatori del Risc i dos autors de l’Informe 2009: José Luis Pérez Torres i Diego Torrente.

De tots els projectes de la fundació, potser, el més emblemàtic —sigui per la originalitat, sigui per la voluntat innovadora, sigui per la voluntat ferma d’ajudar a contribuir a crear una cultura de la seguretat— és l’Observatori del Risc.

Immersos, com estem, en una crisi econòmica de greus conseqüències globals, l’Observatori del Risc no podia passar per alt l'efecte directe que això comportarà sobre la prevenció i la seguretat. Per aquesta raó, els efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social, les possibles retallades pressupostàries en el manteniment, i la salut de les persones (tant en l'àmbit laboral com en el privat) són temes d’actualitat analitzats per experts de primer nivell que trobareu a l’Informe 2009.

L’Observatori del Risc es va crear l’any 2001 “amb l’objectiu d’escrutar un conjunt d’efectes negatius de la nostra trajectòria de desenvolupament”. Amb el pas dels anys ens reafirmem amb la necessitat i l’oportunitat de disposar d’una eina com l’Observatori que s’erigeix com una plataforma d’anàlisi permanent del risc que ofereix un punt de vista estratègic del model actual de societat. Amb el pas dels anys, s'ha consolidat com a una eina útil perquè dóna elements d'informació i reflexió estratègica a aquells que han de prendre decisions.

Seguint la trajectòria dinàmica de l'Observatori que s'ha mantingut des de la seva creació, ara s'introdueix com a nou element: el Semàfor del Risc, que ha sintetitzat, a mode de titulars breus i clars, alguns dels Indicadors del Risc que, any rere any, elaboren els experts de l’Observatori i que es poden trobar exclusivament i de forma gratuïta al web de l’IDES (www.seguretat.org).

Aquests no són els únics canvis que ha experimentat l’Observatori, així s’ha produït un relleu en la direcció; el Sr. Jaume Curbet ha passat el testimoni i el nou repte al Sr. Josep Cercós que va rebre una nova proposta d’estructura i la petició de canviar el disseny i el format dels informes de l’Observatori del Risc.

Actualment, doncs, els productes de l’Observatori del Risc són:

-L’Informe anual. L’informe anual s’estructura en base a un tema central al voltant del qual es fa una anàlisi general i reflexiva i en què s’hi ofereix el Semàfor del risc.

-Indicadors de risc. Els indicadors corresponents a cada Senyal de Risc es desenvolupen per tal d’oferir les tendències a llarg termini de cada un d’ells. Es publiquen exclusivament al web de l’IDES a l’apartat d’Indicadors del risc).

-Estudis associats. Assolida la maduresa, des de l’Observatori es vol impulsar el desenvolupament d’estudis associats a aspectes concrets d’un Senyal de Risc. Aquests estudis han de permetre la presa de decisions als responsables de l’Administració, de les organitzacions i de les empreses.

Aconseguir que aquest Informe 2009 de l’Observatori del Risc, nou en la forma i nou en el contingut, veiés la llum ha estat tot un repte, però estem convençuts que no us decebrà ni en la forma ni en el contingut.

Presentació al Saló Piscines

ides@fundacio-ides.org — 2009-11-12

El passat 20 d’octubre, l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES), va presentar: l’Estudi de l’aire en les piscines d’ús públic al Saló Internacional de Piscines de Barcelona, amb un gran èxit d’assistència. Aquest treball és el primer patrocinat pels dos col·legis professionals i és una eina de suport als enginyers

A principis d’any la fundació va presentar el treball “Les funcions i les responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industrial” realitzat per Ramon Garriga. Amb aquest estudi es va materialitzar una nova línia de producte de la fundació: els estudis tècnics. Amb ells es vol donar resposta a les necessitats concretes dels professionals tècnics, tant de l’empresa com de l’Administració.

Seguint en aquesta línia, el segon estudi que ha presentat l’IDES és:l’Estudi de l’aire en les piscines d’ús públic. Si be és cert que aquest treball és la continuació d’uns que es van fer per al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, suposa la consolidació de la línia d’estudis tècnics de la fundació.

Com és que s’ha apostat per un tema vinculat a la gestió de l’aigua? Al darrera de la gestió de l’aigua hi ha tota una branca d’enginyeria que s’hi dedica, amb un gran component tecnològic, de recerca i innovació. Aquest estudi va dirigit principalment als gerents de les piscines, els responsables de manteniment, els tècnics en prevenció de riscos laborals, etc. En molts d’aquests perfils professionals hi trobem enginyers i enginyers tècnics.

Per això, aquest estudi, l’ha patrocinat el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), doncs els col·legis volen oferir als seus col·legiats eines que els permetin millorar el seu desenvolupament professional.

Editorial

ides@fundacio-ides.org — 2009-10-08

La fundació no ha de perdre, en paraules dels seus impulsors, la capacitat d’agitació per a poder aprofundir en el coneixement del risc i, per tant, en la seva gestió. Al mateix temps, volem esdevenir punt de trobada dels experts. Per això ens plau poder comptar amb l’Antoni Brey, un dels impulsors de la Segona Edat Contemporània, (http://www.theignorancesociety.com/)

A l'espera de la grip A

ides@fundacio-ides.org — 2009-09-09

El setembre és el mes de la tornada a l’escola, de realitzar nous propòsits desprès de les vacances i de reprendre tot allò que va quedar aturat a l’estiu. Aquest any ens hem trobat mediatitzats per la grip A i els seus efectes i ara, que tot torna a agafar els seu ritme, trobem que s'hi escau fer-ne algunes reflexions.

Els mitjans de comunicació. En la celebració dels 10 anys de la fundació el Sr. Miquel Roca i Junyent ja en va fer alguna referència, als mitjans: “[...] la gestió del pànic, el comportament dels mitjans de comunicació és fonamental, i en una societat democràtica i de benestar no pot ser que existeixin parcel·les que no gestionin el pànic des de l’enorme transcendència que tenen a la societat. El ciutadà viu la notícia, mai en directe, sinó per la via del mitjà de comunicació. I, per tant, el mitjà de comunicació pot apaivagar, mitigar, condicionar, limitar, positivitzar la situació o la pot destrossar [...]” Seria bo analitzar el paper d'aquests mitjans, quant a l’alarma generada i com a contrarestat internet els propis mitjans, (per exemple recomanem el vídeo següent: http://www.youtube.com/watch?v=gKwk8Kq8QXA) que es basa en fonts serioses i rigoroses.
La percepció del risc. Hi ha malalties que generen més morts que no pas la grip A, però el fet de no controlar l’etapa de contagi fa que ens sentim molt més vulnerables. Sovint, a nivell tècnic, podem saber com controlar i gestionar un risc, però cal tenir sempre present la percepció que hi recau perquè ens determina, en gran manera, la seva gestió. És basic conèixer o preveure, com ens comportarem, com a ciutadans, si els nostres fills se'n contagien, o fins a quin punt serem capaços de seguir les recomanacions bàsiques que han divulgat les autoritats sanitàries (donar la mà, rentar-les sovint, utilitzar mocadors de paper, ...)
Els interessos creats. El fet que, davant d’aquesta possible epidèmia, s’estiguin preparant vacunes per a la població de risc, ha aixecat moltes suspicàcies sobre els interessos creats d’algunes empreses farmacèutiques, així com els de de l'Administració que,com a gestora dels funcionaris, prioritza la seva vacunació, si ocupen llocs considerats d'alt risc o susceptibles de crear conflictes de tancament d'institucions (com educació, sanitat o serveis d’urgència)
Els efectes col·laterals. Un darrer punt de reflexió és el dels efectes negatius que esdevindran de tota aquesta situació (no només en la vesant de la salut sinó en altres camps, fins i tot, imprevisibles ara mateix). Una excessiva polèmica sobre si cal o no vacunar per la grip A, per exemple, pot minimitzar la percepció que, les vacunes són eines imprescindibles a la societat per a salvar moltes vides i no pas un criteri al·leatori del que, si cal, en podem prescindir perquè no passa res.

Amb el temps veurem que com evolucionarà tot plegat. Estarem atents.

Nous Horitzons pel 2010

ides@fundacio-ides.org — 2009-07-10

Aquest mes es plantegen els nous horitzons que caldrà afrontar, a partir del 2010, i que s'han plantejar en el XII Fòrum de la Seguretat

Des de la fundació expliquem que els fòrums tracten dos tipus de temes: els de rabiosa actualitat, que ens garanteixen l’èxit de públic, patrocinadors i contingut (com exemple, els que hem dedicat als incendis, la seguretat industrial o la llei d’intervenció integral de l’administració ambiental), i els temes minoritaris i amb un finançament limitat, que tot i ser tan importants com els primers, es caracteritzen per ser temes de fons, la base sobre la que se sustenta la seguretat (com exemple, el fòrum d’enguany).

Cal destacar que va haver-hi una gran assistència de públic i un gran interès en debatre, aclarir i comentar les intervencions dels ponents. Per això esperem que la publicació del dossier tant amb les ponències com el col·loqui sigui del interès de tots els implicats.

Si bé l’article de l’expert ja en fa un esbós, des de la fundació volem destacar que ens trobem davant d’un gran canvi de model pel que fa a la realitat econòmica actual: un canvi de model productiu, encara que , la perspectiva de la transposició de la directiva planteja un canvi de model administratiu més basat en l’autorització i en les responsabilitats dels professionals.

Com va destacar un dels ponents, la directiva de serveis suposa l’aplicació d’un model nord-europeu més liberalitzat. Caldrà veure si aquest pas suposarà una millora versus el model que tenim ara, el qual està molt més intervingut per l’Administració. Al mateix temps recollim les preguntes clau que s’han de plantejar si es vol dissenyar un model d’intervenció administrativa: quina administració volem i què volem que facin les entitats col·laboradores de l’administració?

El disseny dels diferents sistemes d’intervenció administrativa, que en aquests moments estan en procés de canvi (incendis, seguretat industrial i contaminació ambiental), ha de basar-se en una resposta concreta a aquestes qüestions.

Per últim, cal destacar la importància que, durant aquest fòrum, se li va donar a la llei de seguretat industrial. Es van plantejar algunes qüestions de fons, que esperem que es puguin anar treballant en un moment com l’actual en que s’està apunt de desplegar el reglament. El que va quedar palès és que cal més trobades entre els diferents agents implicats per a fomentar el diàleg i el debat.

Tanquem el mes de maig

ides@fundacio-ides.org — 2009-06-05

Abans d'encetar juny, l'IDES fa un anàlisi dels esdeveniments del mes de maig, que ha estat especialment intens pel que fa a successos en diferents àmbits del risc: salut, tràfic aeri, incendis, esdeveniments socials, etc.

Si fem un repàs d’aquest mes de maig, la materialització del risc el veiem en la seva vessant més polièdrica: el degoteig de casos de grip A, que enllaça amb la salut pública; l’incendi d’un hospital i una nau industrial aquest cap de setmana, que torna a fer evident la importància del manteniment i la prevenció d’incendis en les grans instal·lacions; la desaparició d’un avió enmig de l’oceà, que demostra els límits de la tecnologia davant la força de la natura, o bé els danys causats en les darreres celebracions d’esdeveniments esportius, que fa palès el canvi social, la percepció dels cossos policials i el paper de l’Administració.

Pel que fa a la previsió de riscos, l’experiència ens diu que cal estar a l’aguait i emfasitzar sobre alguns perills que són susceptibles d’aparèixer amb més assiduïtat, en aquesta època: incendis forestals, cremades, accidents de trànsit, robatoris a les llars...

Tot això ens porta a reflexionar respecte el risc que està present en les societats modernes. Històricament, la humanitat ha hagut de fer front als riscos de cada moment. Actualment els sociòlegs defineixen la societat de la informació, la societat del risc i la societat líquida, per poder donar una explicació als canvis que els darrers anys ha fet la societat mundial i local.

En seguretat veiem que ara, més que mai, cal treballar en dos aspectes importants del risc: la seva component transversal i la seva percepció. Actualment hi ha força coneixements dels riscos entesos com a elements independents (el risc laboral, el risc d’incendis, el risc social, etcètera) però cal disposar d’una visió global i transversal que permeti analitzar les interaccions entre els diferents riscos, les perspectives en funció de la visió dels agents socials i, així, poder avançar-nos en la prevenció dels danys. Una visió unilateral del risc pot dur-nos a descuidar alguns aspectes, que si el risc es materialitza, poden agreujar els danys.

Per exemple, davant els riscos naturals no hem de perdre de vista que el risc depèn de la configuració i els usos del sòl, però també dels elements que el conformen i que hi conviuen., (.indústria, població, etc.)La percepció del risc esdevé en aquests moments una peça clau. Els professionals objectivisen i quantifiquen el risc, però aquesta informació pot ser insuficient. Una percepció negativa del risc pot fer que una persona o grup de persones no l’accepti, si té poca incidència i, en canvi, n’accepti d’altres amb més probabilitat d’ocurrència i/o de ser més devastador.Per això cal treballar molt la transversalitat del risc i la seva percepció.

Un parell de reflexions

ides@fundacio-ides.org — 2009-05-07

Comença el mes de maig amb dos temes d’actualitat en els què la seguretat hi té un paper destacat.

Per una banda, la celebració de l’1 de maig, dia del treballador, i, per una altra, l’expansió de la grip porcina o grip nova amb l’amenaça de la declaració de pandèmia.

Aquest mes de maig ha començat amb dos temes d’actualitat en l'àmbit de la seguretat .

En aquest 1 de maig, enmig d’un context de crisi, una de les preocupacions és la inversió en seguretat dels treballadors i treballadores. Realment en un moment tan delicat pot ser molt temptador estalviar, entre d’altres, les partides dedicades a seguretat.

Tanmateix, contràriament al que es pensa, les empreses amb un risc elevat, com poden ser determinades empreses amb presència de substàncies químiques o amb una gran càrrega de foc, són empreses que vetllen molt perquè els sistemes de seguretat funcionin. La seguretat és un element clau que els garanteix la producció.

En canvi, hi ha altres empreses que la seva producció no va tant lligada a les mesures de seguretat i, per tant, la retallada del pressupost en seguretat és més fàcil d’aplicar, tot i que si analitzessin els costos ocults de la no-seguretat segur que no eliminarien aquesta partida.

Alhora, però, cal tenir en compte que la principal problemàtica se centra en la petita i mitjana empresa que és la que en aquests moments té menys recursos o liquiditat. Això pot fer que inversions que ja estaven previstes (per exemple, millorar el sistema contra incendis o la seguretat de la maquinària) quedin posposades temporalment ja que ara el més important és salvar l’empresa. A més caldrà veure quantes empreses reduiran o eliminaran les assegurances que els cobreixen riscos com el d’incendi o intrusió.

Tot això fa que en aquests moment sigui molt important poder discernir entre les millores o les despeses que es poden ajornar i aquelles partides que han de seguir mantenint per a la garantia dels mínims en seguretat. Realment serà un repte, però de l’assoliment d’aquest equilibri es trauran moltes lliçons en seguretat.

L’altra notícia d'actualitat és la grip porcina, que avuii ja s'anomena grip nova. A les portes d’una possible declaració de pandèmia, el món globalitzat ha començat ha reaccionar. Tot i el paper coordinador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el paper dels estats és clau. Per sort sembla que aquesta grip té efectes més lleus del que es preveia, tot i la seva gran facilitat de propagació.

Caldrà veure els propers dies l’evolució de la pròpia malaltia però en aquests moments cal apuntar ja alguns elements.

-Cada estat ha establert polítiques preventives diferents. Algunes mesures són radicals com aquells països que han prohibit els vols de Mèxic. Altres mesures es podrien dir que són contundents, com Hong Kong, on tenen tot un hotel en quarantena.

-Cada estat compta diferent el nombre d’afectats en consonància amb el sistema de salut pública que tenen. Així ens trobem amb la paradoxa que l’Estat espanyol sigui un dels països on hi ha més casos detectats, però en aquest cas s’ha d’interpretar que el sistema de salut pública és eficient respecte d’altres països.

-La percepció del risc i el paper dels mitjans de comunicació són un element clau en el món i el risc globalitzat.

Pas a pas...

ides@fundacio-ides.org — 2009-04-03

Poc a poc la fundació IDES va treballant per poder ampliar la seva oferta d'estudis i informes. Així, aquest 2009 hem vist ja la publicació del primer estudi tècnic amb la "marca IDES" amb el qual es posen les bases per a la realització de nous treballs en l’àmbit de la seguretat.

Aquests treballs complementaran els productes més emblemàtics de l'IDES: l'Observatori del Risc i el Fòrum de la Seguretat i aportaran coneixements útils per als professionals que podran trobar en ells eines que els facilitin la seva tasca diària.

El passat 12 de març vam presentar a la sala d’actes del Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) el primer estudi tècnic concebut, dirigit i publicat per la fundació IDES. Amb aquesta primera publicació, es culmina un projecte ambiciós que pretén oferir periòdicament eines útils per als professionals.

En el seu pla estratègic l’IDES va apostar fort per un creixement basat, fonamentalment, en el desenvolupament d’una línia d’estudis tècnics i en el foment i la millora de la comunicació externa (web). En aquest sentit cal destacar que aquest estudi és el primer dintre de la línia d’estudis tècnics de l’IDES, amb el qual es posen les bases per a la realització de nous treballs en l’àmbit de la seguretat.

De fet, l’IDES ja havia coordinat i dirigit nombrosos estudis tècnics per a tercers, la novetat és que per primer cop hem presentat un estudi amb la marca IDES. Per nosaltres també és important que el primer d’aquests estudis tracti de Les funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industrial, ja que és evident que un dels nostres àmbits de treball “naturals” atesos els nostres membres fundadors (CETIB i COEIC) és el de la seguretat industrial.

En aquest sentit, cal remarcar també la confiança que la Subdirecció general de Seguretat Industrial ha dipositat en la Fundació IDES en general i en aquest estudi en particular.

Que l’estudi estigui redactat per Ramon Garriga, expert reconegut en seguretat industrial, ens dóna unes garanties de qualitat importants. A grans trets, aquesta publicació pretén posar ordre a la legislació i ajudar a difondre una cultura de la seguretat, però en cap cas eximeix del compliment dels reglaments. Així, l’autor va seleccionar aquells reglaments en l’àmbit de la seguretat industrial més importants i va fer una explicació de les principals fases de la vida útil d’una instal·lació: el projecte, l’execució, l’ús de la instal·lació, el manteniment i la inspecció. Al final, podem trobar algunes conclusions i reflexions de l’autor que val la pena de llegir i tenir en compte.

A l’acte del dia 12 de març, a banda de la presentació de l’estudi per part del Sr. Garriga, vam poder gaudir d’una taula rodona composta de diferents ponents que representaven els principals agents de la cadena de valor d’una instal·lació industrial. Podeu accedir a un resum d’aquest acte a l’apartat “Opinió de l’expert” d’aquest web.

Us animem també a visitar la secció de “Publicacions IDES” i descarregar-vos gratuïtament l’estudi Les funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industrial; estem convençuts que us interessarà.

Els riscos des d'una visió transversal

ides@fundacio-ides.org — 2009-03-04

La relació enginyeria i seguretat és molt àmplia i profunda. Si bé molts aspectes de la seguretat s’associen i evolucionen amb la concepció de llibertat que la societat entén en un moment concret, no es podria entendre l’evolució de molts factors i elements que conformen la gestió de la seguretat sense els avenços i l’aplicació dels diferents camps de l’enginyeria.

Actualment, de la mateixa forma que ja s’ha acceptat que estem en la Societat de la Informació, també es parla de la Societat del Risc. El principal ideòleg és el sociòleg Ulrich Beck que amb la seva obra La Sociedad del Riesgo planteja una configuració social en la que el risc és un producte de la pròpia modernitat. A nivell de Catalunya, en Narcís Mir, primer director de l’Observatori del Risc (2001-2005), ha sintetitzat, difós i desenvolupat també el concepte de societat del risc.

Al mateix temps que el risc presenta unes característiques diferents a les acceptades tradicionalment, cal destacar que s’està configurant una nova organització social que també influeix en el risc i la seguretat, com per exemple l’increment de la mobilitat de les persones, la fragmentació del procés productiu, la divisió entre producció i consum o la flexibilització del mercat de treball.

Però quines són les principals característiques de la Societat del Risc? Narcís Mir, en el manifest de l’Observatori del Risc que es va publicar a l’Informe 2001 de l’Observatori del Risc i que es pot consultar a la web de l’IDES, destaca com a característiques fonamentals que els riscos estan associats a la modernitat. És a dir, es produeixen com a efecte del desenvolupament de la societat. Al mateix temps tenen un caràcter global, tant perquè les pròpies fonts de risc es desplacen com també perquè els efectes nocius traspassen les fronteres. En aquesta societat destaca que el que determina la conducta de les persones no és el risc objectiu sinó la percepció que es té d’aquest. La forma de fer visibles els riscos és a través de la ciència, tot i que està a debat la seva imparcialitat. Un altre problema que s’identifica és la difuminació de les responsabilitats. És molt difícil assignar responsabilitats, ja que queden repartides entre diferents agents responsables.

En aquesta conjuntura pren importància la intervenció de l’Estat. La gestió i control del risc pot esdevenir un element clau en una creixent intervenció de l'Estat. Amb l'excusa de l'existència d'un perill, l'Estat pot estar temptat d'establir mecanismes d'intervenció autoritaris.

Jaume Curbet, director de l’Observatori del Risc (2005-2008), aporta, al mateix temps, la visió de la glocalització i la seva relació amb la seguretat. Hi ha una complementarietat entre el que és global i el que és local, també en el camp de la seguretat.

La seguretat no és un sector homogeni. Al contrari, es pot dividir en molts àmbits diferents i cadascun d’ells té unes característiques i desenvolupament propi, malgrat estar tots ells interconnectats.

Per a determinar els principals àmbits de seguretat es poden fer moltes classificacions. Per exemple, es pot classificar la seguretat en funció de les característiques del prestador, és a dir, si és un servei públic o privat. La seguretat d’iniciativa privada es refereix als serveis que dóna l’empresa privada en els diferents àmbits de la seguretat, tant en la protecció de béns i persones com en la gestió del risc. La seguretat pública, d’altra banda, s’associa als serveis que presten les administracions públiques en matèria de seguretat, sigui seguretat ciutadana (policia) sigui seguretat civil (bombers, sanitaris, protecció civil). També es pot mirar en funció de la classificació dels riscos o de l’impacte que té el risc: a una persona o a un col•lectiu, etcètera.

Cal destacar que l’enginyeria i les noves tecnologies tenen un paper important en tots els àmbits de la seguretat com a eina de treball, independentment dels riscos que comporta. No es pot pensar cap d’ells sense l’enginyeria com a motor de desenvolupament, gestió i innovació, tot i que no hem d’oblidar que qualsevol avenç implica nous riscos inherents.

En definitiva, ja fa molts anys que els sociòlegs caracteritzen la societat en que estem vivint com la societat de la informació i el risc. En aquest nou marc l’enginyeria és un dels elements clau per a entendre el desenvolupament actual de la seguretat en els diferents camps i dotar-la d’eines, mètodes i recursos per a respondre als riscos presents, emergents i futurs.

No obstant, també vol dir que els professionals de l’enginyeria, en qualsevol àmbit i organització han de ser-ne conscients. Cal entrar en formes de treball noves, i multidisciplinars. La gestió del risc requereix no només del seu coneixement, sinó també de la interacció amb diferents camps per a poder minimitzar-lo o eliminar-lo.

És important ser conscients de la importància del criteri tècnic en la seguretat, juntament amb d’altres criteris com l’econòmic o el social. Només d’aquesta forma es pot arribar a garantir la seguretat, ja que moure’s per criteris purament econòmics o socials pot donar una resolució esbiaixada a les problemàtiques actuals. Cal incorporar els criteris politècnics en la presa de decisions.

Quan la natura es desborda...

ides@fundacio-ides.org — 2009-02-03

Les ventades del passat dissabte, 24 de gener, han tornat a posar a debat la solidesa de les estructures dels nostres edificis i la resposta de l'Administració.

Aquest hivern ens ha portat molta pluja, nombroses nevades i forts vents que han posat en qüestió l'eficàcia dels serveis de resposta i la solidesa de les infraestructures. Aleshores, val la pena preguntar-nos: estem prou protegits als fenòmens meteorològics adversos?

Que les ventades del cap de setmana del 24 i 25 de gener, que van costar la vida a set persones a Catalunya i nombrosos danys materials, siguin un fet aïllat (i per tant excepcional) o una manifestació més del canvi climàtic en què estem immersos es fa difícil de dir i hi ha opinions diverses en aquest aspecte.

Es qüestiona a l’Administració per si va fer prou per avisar de la virulència de les ventades, es posa en entredit la competència de les estructures de les instal•lacions (especialment les de titularitat pública) per a fer front a aquest tipus de fenomen meteorològic i ara ja es comença a qüestionar la capacitat de les companyies asseguradores per a cobrir els danys produïts pel vent.

No podem afrontar els riscos com si fossin una fatalitat sobre la que no hi podem fer res, sinó com una probabilitat en la que aplicar les nostres habilitats. Tenim el coneixement i sabem com aplicar-lo; la tecnologia (malgrat els seus efectes col·laterals que també hauran de ser analitzats) ens és una gran aliada.

No és admissible que ara perquè plou, ara perquè neva, ara perquè fa vent i ara perquè hi ha sequera les nostres infraestructures (i pitjor encara les nostres vides i les dels nostres fills) quedin col·lapsades i el país s’aturi. Calen mecanismes capaços d’avaluar a mig i llarg termini els possibles episodis d’excepcionalitat i establir les eines i protocols necessaris per a fer-hi front.

Però també cal que la ciutadania entengui que la situació és cada cop més complexa. Cal un compromís de tota la societat (ciutadans, administració i agents polítics i socials) per a definir un nou model econòmic, social i polític.