Institut d'Estudis de la Seguretat | Part III

Part III. Els microperills conviuen amb nosaltres

La revolució agrícola va provocar un canvi d'enormes conseqüències per a la humanitat. Les comunitats ja no necessitaven cercar la subsistència mitjançant la caça, la pesca i la recol·lecció, sinó amb l'agricultura i la ramaderia. En conseqüència, varen deixar de ser nòmades per convertir-se en sedentàries. No obstant això, va ser la revolució industrial la que va provocar, i provoca, l'espectacular canvi en la fesomia territorial i humana de les societats que hi varen accedir.

Fonamentada en la fe en la ciència i en el progrés, la societat industrial ha transformat l'espai rural, poc diferenciat i d'ús fonamentalment agrícola, en espai urbà, molt diferenciat i amb gran varietat d'usos. Aquesta pressió urbanitzadora ha provocat la invasió de les lleres dels rius, dels empits de les muntanyes i la de tots aquells espais on apareixia demanda edificadora. Alhora, ha proporcionat les bases del fenomen especulador i generat ingents plusvàlues. Els territoris han estat també vertebrats amb nodes i artèries, per on circulen els extraordinaris fluxos de persones, mercaderies, energia, etc., una circulació obligada per la divisió entre producció i consum, la fragmentació del procés productiu i la demanda de mobilitat, factors creats per la nova organització social. Ports, aeroports, carreteres, línies de ferrocarril, xarxes de transport d'energia, xarxes de telecomunicacions, etc. dibuixen els perfils vertebradors del territoris industrials.

Però aquesta mutació territorial no és més que l’efecte i la causa dels canvis socials esdevinguts: economia de producció (i no de subsistència), ruptura entre la producció i el consum, predomini de l'estructura econòmica sobre l'estructura social, societat professionalitzada i burocratitzada, societat complexa amb multiplicitat de rols, pluralitat d’elits, mentalitat racional, secularització, etc.

A aquesta nova societat –la societat industrial– s'han anat inoculant un conjunt de microperills que conviuen amb nosaltres: s'usen diversos mitjans de transport, instal·lacions elèctriques, instal·lacions de gas, productes, eines, utillatges, etc. que poden portar associats un determinat grau de perill o nocivitat. La qualificació de microperills no és deguda al fet que els seus efectes siguin petits, sinó a la limitació individual, local i temporal de les seves conseqüències, en contraposició als macroperills, que manifesten conseqüències que no es poden limitar ni socialment, ni localment, ni temporalment.

Malgrat això, alguns dels microperills poden tenir efectes devastadors per a la societat. Aquest és el cas dels accidents de circulació, que a l’Estat suposa entre 4.000 i 6.000 morts cada any, més de 200.000 ferits i un cost superior als 2 bilions de pessetes. En el cas del risc laboral, no es tracta d'unrisc modern ni tan sols que hagi augmentat en relació amb èpoques pretèrites. El que ha canviat és el valor social de la vida humana en el treball. Les societats modernes no poden acceptar que l'acte de treballar pugui comportar la pèrdua de la vida, la lesió o el deteriorament de la salut.