Institut d'Estudis de la Seguretat | Observatori del Risc

Presentació 2003
Antoni Carrillo

Diàlegs sobre el cas Prestige, la guerra contra l'Iraq i la pneumònia asiàtica
Narcís Mir

Per parlar d'aquests temes l'autor utilitza el diàleg entre dos personatges (un tribut a Galieu Galilei) que anomena Llibert i Constanci. Amb ells repassa aquestes catàtrofes de l'any 2003.

1.Crisi de governabilitat? Nova societat i vella política
Joan Subirats

Els grans canvis que s'han produït a la societat els darrers anys ens han conduït a un procés que ja tothom anomena globalització. Això comporta un canvi en l'organització social i la manera d'entendre el poder. Els béns, la informació, les idees i fins i tot les persones estan dins d'uns límits que ara són mundials, i això ha fet que canviï tant la nostra manera de viure com el nostre pensament. Els referents intel·lectuals que teníem són ara caducs: hem d'entendre els nous i reflexionar sobre ells.

2.Assetjament moral en el treball: una dimensió del risc psicosocial
Clara Llorens i Salvador Moncada

Davant la concepció dominant en els mitjans de comuncació de l'assetjament moral com un problema de personalitat del treballador assetjat o de l'assetjador, aquest capítol contempla el problema com a derivat de l'organització del treball. Juntament amb solucions individuals com la indemnització del dany, es proposa la prevenció en origen i per tant un canvi de les estrategies empresarials de la gestió de la força del treball més justa i democràtica.

3.Turisme i sostenibilitat ambiental a Catalunya
Joandomènech Ros

Hi ha moltes definicions de desenvolupament sostenible, però l'autor prefereix la següent: "El desenvolupament sostenible és la millora de la qualitat de la visa humana sense excedir els límits de la capacitat de càrrega dels ecosistemes de suport." La definició de sostenible és llavors directa: "És sostenible tota activitat que no excedeixi la capacitat de càrrega dels ecosistemes".

La majoria de la societat creu que el primer culpable del maltractament de l'entorn és la indústria, que necessita matèries primeres que generalment són recursos no renovables; que funciona amb processos contaminants i que produeix molècules "noves" que no són biodegradables i s'acumulen a l'entorn. Però l'agricultura en sentit ampli (que inclou ramaderia, pesca i foresteria) és també una activitat transformadora del territori, en especial el darrer segle quan ha hagut de produir aliments per una població humana en expansió i ha usat recursos naturals i artificials. La transformació urbana del territori i la interconnexió de nuclis habitats són altres mecanismes de transformació de l'entorn. I la generació d'energia suposa un impacte ambiental notable.

Pel que fa al turisme, l'autor en aquest capítol sosté que des del punt de vista ambiental és una activitat insostenible.

4.Ajuda als altres: solidaritat o sedació de consciències?
Arcadi Oliveres

Segons la FAO, diàriament moren de gana unes cent mil persones en un planeta que disposa fins i tot d'excedents per alimentar els seus habitants actuals. Es tracta d'un problema estructural, i per això cal analitzar les dades més significatives i buscar les raons per trobar vies de sortida.

La solidaritat exigeix un canvi radical en els models econòmic, social, cultural i polític. L'ajut té aspectes positius, que el qui el rep té un benefici puntual i que haurem pres consciència del problema que ens ha portat a ajudar. Però el millor és unir ajut amb reivindicació. En un sentit negatiu l'ajut es converteix en un tranquil·litzador de consciències i en l'assumpció de què les administracions públiques es poden desentendre d'unes responsabilitats determinades perquè ja se n'ocuparà "la gent de bona consciència". Els ciutadans tenim moltes responsabilitats, però no hem d'alliberar les administracions de les seves.

5.El crim organitzat: L'ombra de la globalització
Jaume Curbet

D'acord amb els càlculs més prudents, el diner provinent d'activitats il·lícites de les organitzacions criminals és de 800.000 milions d'euros anuals, el 15% del comerç mundial.

El crim organitzat té una gran incidència en l'economia i la política, però encara és més gran la seva capacitat decisiva de mediatització de les institucions i la política de l'estat. Degut a això, les xarxes flexibles del crim han pogut aprofitar els avantatges competitius de la nova economia global: uns entorns locals propicis (dominats tradicionalment per les màfies) i la gran capacitat de les xarxes globals del crim per eludir les regulacions nacionals i els burocratitzats procediments de la col·laboració policial internacional.

1.Risc viari 2003
Josep Lluís Pedragosa

Aquest capítol està destinat a mesurar el dany ocasionat per l'ús de vehicles automòbils i es poden trobar continguts sobre accidentalitat i mortalitat.

2.Risc laboral 2003
Jordi Martínez

en aquest capítol es pot trobar l'anàlisi dels índexs d'incidència i de freqüència d'accidents de treball, dels índexs d'incidència i de freqüència de malalties professionals

3.Risc i dany ambiental 2003
Ivan Capdevila

En aquest risc es mesuren els danys produïts a l'atmosfera, a les aigües. Es parla també dels residus i dels riscos naturals, l'ocupació del sòl i del nivell de sensibilització ambiental de la societat.

4.Risc per a la salut 2003
Ricard Tresserras i Rosa Gispert

Els autors fan un repàs dels indicadors generals sobre l'estat de salut, sobre els problemes de salut vinculats als hàbits i estils de vida, als problemes de salut vinculats a l'entorn i als problemes de salut emergents.

5.Risc de dualització social 2003
Albert Serra

En aquest capítol s'aporten dades i elements d'anàlisi sobre qüestions relacionades amb el risc de ruptura social considerades rellevants en aquests moments. Així, es troba informació sobre:

- Estructura social (envelliment de la població, la grandària de les llars, la immigració)
- Els recursos econòmics (l'activitat de la població, l'economia familiar, el sistema de protecció social: les pensions)
- Altres riscos d'exclusió social (la victimització, la societat de la informació).