Institut d'Estudis de la Seguretat | Observatori del Risc. Informe 2004. Sumari

Presentació 2004
Antoni Carrillo

Entorn social i efectes de la tecnologia
Narcís Mir

L'autor fa un repàs històric i conceptual de la relació entre tecnologia i societat. Es repassen els conceptes de societat capitalista, societat de la informació, societat industrial, estat del benestar, estat de dret, estat democràtic, economia de mercat, etc.

1.Tecnologia i història
Santiago Riera

Després d’un repàs històric i de la relació de la tecnologia amb cada època, podem estar segurs que estem vivint un canvi de sistema, fet que, tot sigui dit, fins ara era rar, però a partir d’ara aquesta situació serà, amb molta probabilitat, per no dir segurament, la norma. Tenen raó els qui diuen que el que cal és ensenyar a viure en el canvi.

Vivim un període de desorientació en què tot sembla vàlid i que ens provoca una sensació d’inseguretat que hem de superar al més aviat possible o, almenys, fer el possible per superar-lo, si no volem restar supeditats a la tecnociència en lloc de dirigir-la.

2.Tecnologia, benestar i sostenibilitat
Joan Majó

L’home és intel·ligent, però si aquesta capacitat de coneixement no s’hagués convertit en tecnologia útil no hauria tingut les conseqüències que tots veiem. Podem pensar que d’aquí un segle la nostra espècie continuarà vivint amb comoditat en aquest entorn natural transformat? No és, malgrat que ho pugui semblar, una pregunta retòrica. És una qüestió de rabiosa actualitat. Aquesta pregunta es pot descompondre en moltes: Els recursos naturals del planeta, tenen un límit? És possible ampliar-los? Les tecnologies augmenten els recursos o en milloren la utilització? Permeten les actuals regles de distribució, mantenir una situació de progrés i de comoditat? El model social que hem construït, és vàlid per al s. XXI?

3.Els efectes perversos de l'energia
Jaume Curbet

La catàstrofe global, es a dir la destrucció gradual de les bases que sustenten la vida humana a la Terra, té un punt final –a propòsit del qual només és possible especular- però també un inici –que és probable que haguem deixat enrere- i. Allò que veritablement hauria d’importar-nos, un procés –en que, per tant, ens trobaríem actualment immersos. Però, aleshores, la qüestió crucial rau en discernir si es tracta d’una amenaça natural, aliena a la responsabilitat pròpia de l’espècie humana, o bé si, ben al contrari, la catàstrofe global es nodreix, com si d’afluents es tractés, de la infinitat de conflictes i riscos que brollen, successivament, de les nostres relacions interpersonals, de la vida social, de les relacions internacionals, com també de la nostra interacció amb la resta de formes de vida; i, en particular, de l’extraordinari progrés tecnocientífic.

4.Prospectiva energètica. Els contorns d'un nou model energètic i el procés de transició
Josep Puig

Al ritme actual de consum, en pocs decennis esgotarem el petroli i el gas natural, tot destarotant el clima del nostre planeta. Així doncs, l’economia mundial moderna que s’anomena il·limitadament oberta (mercat obert, societat oberta), opera en el marc d’un sistema limitat o tancat. La Terra és un sistema obert per que fa a la radiació còsmica, però és alhora tancat per que fa a les matèries primeres i les fonts d’energia fòssils, l’aigua, l’aire, els sòls. Mentre l’economia mundial operi sobre la base d’aquestes fonts d’energia i d’aquestes matèries primeres fòssils tindrà una perspectiva molt restringida, ja que els recursos fòssils són limitats i la seva transformació sobrecarrega, danya i destrueix els elements indispensables per a la vida a la Terra (l’aigua, l’aire i els sòls).

5.Txernòbil: com va poder passar? Pot tornar a passar?
Santiago Vilanova

Els experts han considerat l’accident a la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, ocorregut el 26 d’abril de 1986, com el més greu de la indústria nuclear civil, amb un impacte radiològic molt superior al provocat pel llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.

Divuit anys desprès de l’accident de Txernòbil i quatre anys més tard del tancament definitiu de la central, la situació en l’anomenada zona d’exclusió i l’àrea d’influència encara és greu i el risc sanitari elevat.

Les xifres sobre les persones damnificades són confuses però la majoria d’informes oficials parlen de més de 30.000 víctimes mortals i de 200.000 afectats directament per les radiacions. A llarg termini es calcula que l’impacte haurà arribat en un grau més gran o més petit a set milions d’éssers humans d’Ucraïna, Bielorússia i Rússia.

1.Risc viari 2004
Josep Lluís Pedragosa

L'autor en aquest capítol parla de l'alarma en l'àmbit internacional pels efectes de la sinistralitat viària, de l'alta sensibilitat a l'entorn català, dels riscos emergents en el trànsit: drets individuals i col·lectius i dels indicadors habituals d'aquest Senyal del Risc: l'accidentalitat i la mortalitat.

2.Risc laboral 2004
Jordi Martínez

El risc laboral és la possibilitat que un treballador pateixi un dany determinat derivat del treball. Per qualificar un risc des del punt de vista de la gravetat, es valora conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la severitat d'aquest dany.

L'Informe 2004 també analitza aquest risc i dóna un cop d'ull als accidents de treball ( l'índex d'incidència i índex de freqüència i durada mitjana de les baixes) i les malalties professionals (índex d'incidència i índex de freqüència).

3.Risc i dany ambiental 2004
Ivan Capdevila

El risc ambiental és la possibilitat que es produeixi un esdeveniment susceptible de perjudicar el medi ambient. A grans trets, aquest risc es pot dividir en dos tipus: els riscos creats per efectes antròpics i els riscos associats a fenòmens naturals.

En aquest capítol, l'autor fa una anàlisi de la situació a Catalunya pel que fa a:

• Atmosfera i efecte hivernacle
• Aigües
• Residus
• Riscos naturals
• Sensibilització ambiental

4.Risc per a la salut 2004
Ricard Tresserras i Rosa Gispert

Seguint la línia dels informes anteriors, els autors han procurat fer un agrupament en funció de la naturalesa dels riscos. Així, han parlat dels indicadors dels problemes de salut lligats als hàbits i estils de vida, els indicadors dels problemes de salut lligats a l'entorn i els problemes de salut emergents. Tota aquesta informació està presentada amb gran quantitat de taules i figura que ofereixen un visió completa i profunda d'aquest risc.

5.Risc de ruptura social 2004
Albert Serra

La problemàtica de la vellesa, sovint acompanyada d'un increment de les necessitats socials, coincideix amb altres transformacions de fons del sistema productiu com la precarietat laboral i l'atur estructural que suposen un risc de ruptura social per la nostra societat.

L'autor ens parla en aquest capítol de:

• L'envelliment de la població
• La grandària de les llars
• L'activitat de la població
• La incorporació de la dona al mercat de treball i l'atur juvenil
• La precarietat laboral
• El sistema de protecció social: les pensions
• L'economia familiar