Institut d'Estudis de la Seguretat | Observatori del Risc

1.Presentació 2005
Àngel Llobet

2.Relleu
Narcís Mir

El 2005 va ser l'ay que Narcís Mir va passar el relleu a Jaume Curbet com a director de l'Observatori.

La ciutat, hàbitat de la (in)seguretat
Jaume Curbet

L’autor assenyala la paradoxa que la ciutat, formada històricament com a espai de preservació de la seguretat, hagi acabat sent avui l’escenari preferent de la violència. Una violència que es manifesta a escala local — drogues, prostitució— però que sovint s’origina a escala global, ja que va lligada a xarxes de delinqüència internacional.

Alguns dels efectes d’aquesta crisi es posen de manifest en el sorgiment de sectors urbans segregats de la resta de l’espai públic a través d’una privatització. Són la prova d’una pèrdua de confiança creixent en la capacitat de les autoritats per garantir l’ordre, que té com a conseqüència la contractació de seguretat privada — a l’Estat espanyol aquest sector dóna feina a gairebé 90.000 persones—. En aquest context, l’autor constata l’existència d’una certa desorientació, per part del conjunt a l’hora d’enfocar el problema. Les solucions oscil·len entre els mètodes ja coneguts com el “populisme punitiu” i la recerca de noves formes de governança de la seguretat. L’estat se situa en el centre de les reclamacions i els seus representants es debaten entre la deriva autoritària o una aposta per la seguretat per la via democràtica que inclogui la justícia social.

1.Qualitat i seguretat en l'edificació
Joan Briz , Lucila Calleja , Natividad Casado , Francesc Labastida , Oriol Poch i Jaume Ratera

Els autors inicien l’anàlisi tractant el tema Qualitat i seguretat en l’edificació. Sobre aquest punt hi ha motius d’optimisme perquè les normatives han passat de la prescripció d’uns paràmetres que cal complir a uns requisits mínims que cal garantir. Cada cop més es demana a tots els agents implicats en els processos constructius el màxim interès i atenció.

2.Els nostres barris: noves migracions, nous riscos de sorgiment de guetos urbans?
Juli Ponce

L'autor subratlla en aquest capítol l’explosiva combinació que es produeix entre el preu de l’habitatge i la manca d’oferta de lloguer, d’una banda, i la demanda alimentada per la immigració creixent, de l’altra. El resultat és, de moment, la segregació de la població en funció de la renda, una tendència que, si perdura en el temps, pot posar en perill la cohesió social i la mateixa convivència.

3.Risc, ciutat i comunitat. L'experiència dels plans comunitaris i les seves perspectives de futur
Ismael Blanco , Óscar Rebollo i Joan Subirats

En aquest capítol, els autors aposten clarament pel que anomenen “processos de desenvolupament comunitari”. Bàsicament es tracta d’oposar a l’individualisme imperant, tot un seguit d’iniciatives que impliquin a la societat civil, és a dir, associacions, col·lectius professionals, entitats. La construcció pot encaixar en aquest esquema proposat tot aprofitant, per exemple, la generació de nou habitatge per crear al mateix temps equipaments complementaris —escoles, centres culturals—. Un altre exemple seria l’assaig de formes innovadores de gestió col·lectiva del manteniment i conservació de l’habitatge.

4.L'evolució dels preus de l'habitatge i l'augment del risc d'exclusió social
Montserrat Pareja

L’autora se centra en els sectors més perjudicats que són els immigrants i els joves i recull el fenomen de l’emancipació tardana d’aquest darrer grup social. Per a disminuir el risc d’exclusió proposa adreçar les polítiques a una millora en l’accés a l’habitatge per a col·lectius específics, com els assenyalats, i demana intervenir simultàniament en un doble nivell: els barris i les vivendes a fi d’evitar el deteriorament de les condicions de vida de la llar i de l’entorn immediat.

5.Sostenibilitat i eficiència del sòl d'ús residencial
Agustí Jover

L'autor constata d’entrada l’augment de sòl urbanitzable a Catalunya en els darrers 30 anys. Una tendència que, a la Regió Metropolitana de Barcelona, —apunta— podria tenir la seva fi entre el 2015 i el 2021 per al qual preveu l’esgotament del sòl urbanitzable. El creixement de la construcció en general i més específicament del model de la casa en filera o aïllada són els agents que han contribuït a un model territorial expansiu que s’ha revelat com a clarament insostenible en fomentar el consum d’aigua i una mobilitat que acaba donant prioritat al transport privat.

1.Risc viari 2005
Josep Lluís Pedragosa

La creixent urbanització del territori ha concedit a l'automòbil un paper fonamental com a mitjà de transport que està produint elevades cogestions i quantioses pèrdues en vides humanes i danys materials originats per accidents.

Com cada any, l'autor analitza l'accidentalitat i la mortalitat relacionades amb el risc viari i, per aquest any fa un esment dels aspectes generadors de risc progressiu que cal considerar. A més, ens situa Catalunya dins del context dels països europeus i exposa informació sobre l'estancament dels indicadors clau de la seguretat viària, tot proposat línies d'innovació per millorar-la.

2.Risc laboral 2005
Jordi Martínez

L'anàlisi d'aquest risc comporta la mesura dels danys produïts als treballadors com a conseqüència de la seva activitat laboral. Així, es pot trobar informació sobre els accidents de treball i les malalties professionals.

3.Risc i dany ambiental 2005
Ivan Capdevila

En aquest risc es mesuren els danys produïts a l'atmosfera, a les aigües. Es parla també dels residus i dels riscos naturals, l'ocupació del sòl i del nivell de sensibilització ambiental de la societat.

4.Risc per a la salut 2005
Rosa Gispert i Ricard Tresserras

Tot i que en les societats avançades els nivells de vida són millors i l'esperança de vida més alta, sí que hi ha malalties vinculades a aquest procés de desenvolupament.

Els autors, a banda de repassar els indicadors de risc de cada any, també fan una breu anàlisi sobre els efectes de la immigració a Catalunya i la salut i els serveis sanitaris.

5.Risc de ruptura social 2005
Albert Serra

En aquests moments la societat catalana viu, almenys, dos fets que importantíssims: el canvi de ritme i direcció dels fluxos migratoris i el paper de la dona en l'entorn social, laboral i familiar. Aquests dos temes són tractats en profunditat en aquest Informe 2005 de l'Observatori del Risc.