Institut d'Estudis de la Seguretat | L'opinió de l'expert: fitxa [IDES] - La delinq��ncia organitzada transnacional - La delinq��ncia organitzada transnacional

31 de març de 2010

Les implicacions per a la seguretat econòmica, social i política de la delinqüència organitzada transnacional

La delinqüència organitzada transnacional

• Autor(s): Diego Torrente

• Àmbit(s): Risc d'inseguretat ciutadana

• Vota
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
• Resultat
• (0) comentaris
• Imprimir

El concepte, delinqüència organitzada, es refereix a l’activitat delictiva comesa per organitzacions il·lícites. Es diferencia dels delictes comesos per organitzacions lícites, malgrat que totes dues són activitats i organitzacions amb objectius econòmics. L'única excepció són les terroristes en què l'objectiu és polític.

El concepte “transnacional” s’utilitza aquí en el sentit d’ activitats que s’estenen per més d'un país. Hi ha diferents factors que expliquen la gran expansió de la delinqüència organitzada en els últims 30 anys. Aquests factors comuns són els avenços tecnològics en les comunicacions i transports; l'augment del flux mundial humà, financer i de comerç, les desigualtats regionals, el debilitament dels estats, la supressió de fronteres, l'adopció d'estructures organitzatives en xarxa, la inadequació de les institucions tradicionals (impunitat creixent), l'augment d’oportunitats delictives (mercats amb consumidors més rics) i l'absència d'un "Estat global".

Altres factors, més propers al terrorisme són l’increment dels conflictes nacionalistes, polítics, religiosos i ètnics i la crisi de governabilitat i la anomia de certs països. La delinqüència organitzada té una enorme capacitat nociva versus la societat, la política i l’economia.

Existeixen tres processos principals que causen aquests danys: el blanqueig de capitals, la corrupció i la violència.

El blanqueig de diner és el procés pel qual els ingressos d'una activitat il·legal són desplaçats fins encobrir o enfosquir-ne l'origen. Per a les organitzacions hi ha tres poderosos motius per blanquejar: el primer és poder utilitzar els fons de forma legal, el segon és protegir-los i el tercer legitimar la seva activitat. Les conseqüències econòmiques del blanqueig de capital són enormes. La primera és que els diners "bruts" es barregen amb els "nets”, fet que els fa indistingibles i dificulta la competitivitat del sector legal". Els productes i serveis realitzats per empreses “tapadora” té menys costos (financers, laborals, fiscals, mediambientals...). A la pràctica, estan "subsidiats" a través de diners il·legals i per això poden oferir preus més baixos. Però no solament creen empreses “tapadora”, sinó que, a més, intervenen o compten amb empreses legals que inclouen en els seus objectius.

Des del punt de vista financer, la delinqüència organitzada amenaça la integritat i l’estabilitat del sistema internacional perquè hi fa circular grans quantitats de diners de procedència il·lícita en què preval l’encobriment a la redabilitat econòmica. Com a conseqüència es produeixen distorsions en el funcionament dels mercats financers internacionals que poden provocar, en algun d’ells, falta de liquiditat. A més els diners tendeixen a invertir-se en projectes a curt termini.

Una altra conseqüència relacionada és que la política econòmica del govern queda compromesa. Aquesta es fa pensant que la lògica de recerca de beneficis és la dominant. En donar-se altres racionalitats es distorsionen les polítiques ja que, al final, aquestes no responen a la lògica real. Cal afegir-hi la pèrdua d'ingressos de l'Estat per la via dels impostos.

Des del punt de vista de la inversió estrangera els països que no controlen el blanqueig de diners solen perdre confiança entre els inversors. Això es deu a la relació entre blanqueig de diner i corrupció i entre delinqüència organitzada i violència. A mitjà i llarg termini baixa la inversió, disminueix el comerç i, en definitiva, es deteriora l'economia.

Des d'un punt de vista estrictament econòmic, la delinqüència organitzada pot reportar, en un primer moment, beneficis per al consumidor, que troba productes més barats, però el cost general és enorme. Aquesta és una de les raons per les quals, moltes vegades, la societat no és gaire conscient de la importància que té la delinqüència organitzada o el blanqueig.

La corrupció es un altre mecanisme danyós. És corrupte utilitzar les atribucions o el poder d'un ens públic (administració o govern) o privat (organitzacions, professions) per obtenir-ne beneficis o avantatges il·legítims. Algunes formes comunes són el frau, el nepotisme, la corrupció política, la malversació, el desfalc, el suborn, l’ús d’informació privilegiada o la falsedat documental.

Existeixen una sèrie de factors que creen condicions favorables a la corrupció com ara la feblesa de l’estat, la opacitat en les normes, la fragmentació social, els salaris baixos entre els funcionaris o el grau de protagonisme de l'estat en l'economia (subsidis, control de preus, proteccionisme...). A més intervencionisme, més oportunitats de corrupció.La corrupció dels països es mesura per índexs elaborats per institucions internacionals.

La corrupció té conseqüències econòmiques ja que redueix la inversió i el creixement econòmic. Els inversors i empresaris la veuen com un impost pervers i imprevisible ja que pot variar molt segons els avatars polítics.

Des d'un punt de vista d'estat, augmenta el dèficit públic ja que provoca una reducció d’ingressos (els impostos es disculpen o desvien) i un augment de les despeses (per exemple, els concursos públics es paguen més cars). D'altra banda, altera l’eficiència de distribució de la despesa pública. Els polítics corruptes inverteixen, amb freqüència, en capítols que no són necessàriament els que més necessita la societat, sinó en els que donen més benefici polític.

La corrupció també té importants conseqüències socials i polítiques. Desvia el talent cap a les rendes fàcils més que en l’activitat productiva. Aquest fet provoca una pujada de preus i minva la qualitat de les infraestructures i dels serveis de les societats afectades.

Un altre dels efectes negatius de la corrupció és que es produeix un procés de captura de l'Estat més enllà del lobbing tradicional, en què l’Estat comença a regular, no en funció dels interessos generals, sinó dels de grups concrets. Com a conseqüència, els ciutadans comencen a sentir-se frustrats i desenganyats. Tot això redunda, tant en un problema de legitimitat com de governabilitat. La corrupció porta a una situació paradoxal: quan un país és molt corrupte, l'única sortida és una menor intervenció de l’Estat en l’economia, ja que els governs que intervenen molt en l'economia atrauen la corrupció. L’efecte pervers és que això també minva la capacitat de lluita de l'Estat contra la corrupció.

El tercer gran procés negatiu associat a la delinqüència econòmica transnacional és la violència. Els grups organitzats tendeixen a utilitzar la violència com a mitjà per defensar els seus territoris i mercats; aconseguir ingressos econòmics i adhesions (extorsió...), protegir l'organització i "els seus" i evitar la detenció; com demostració de compromís dels membres amb l'organització. El grups recorren a la violència en absència d'altres mecanismes de regulació de conflictes (o quan es trenquen pactes entre grups) i acaba institucionalitzant-se en els grups a força de ser aplicada i concebuda com a necessària, També implica conseqüències econòmiques importants per a les víctimes, l'Estat, i la societat. Quan un país té unes taxes altes de violència, es desincentiva la inversió exterior. La violència suposa un cost afegit per a l'inversor, en termes d'inseguretat, i despeses de protecció pel negoci.

Des del punt de vista públic, el pressupost augmenta davant la demanda de més seguretat. La societat també pateix costos econòmics indirectes (baixada del turisme, elevació de primes...). La mateixa violència organitzada i el terrorisme ataquen interessos econòmics amb objectius polítics. D’altra banda, la violència és regressiva socialment. Quant més pobre és un país o més pobres són les seves famílies, més alt és l'impacte econòmic. La delinqüència organitzada és una amenaça important per a l'Estat i també per a l’economia i la societat, malgrat que aquesta, de vegades, no n’és gaire conscient.

La fortalesa de l'Estat és fonamental per a vèncer aquesta amenaça. La batalla no és gens fàcil ja que els sistemes penals tenen dificultats estructurals per fer front a aquest tipus de delinqüència.