L'EQUIP
REDACTOR DE L'INFORME 2004
Narcís
Mir
Director
de l'Observatori del Risc
Enginyer industrial per l'ETS d'Enginyeria Industrial de Barcelona
(Universitat Politècnica de Catalunya), llicenciat en
Ciències Econòmiques i Empresarials per la Facultat
de Ciències Econòmiques i Empresarials de Barcelona
(Universitat de Barcelona) i diplomat en Funció Gerencial
a les Administracions Públiques per l'Escola Superior
d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE).
Va exercir d'enginyer industrial durant dotze anys en una empresa
multinacional. Des de l'any 1986 treballa a l'Administració
de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en diversos projectes
relacionats amb la simplificació i la racionalització
administrativa. Ha estat gerent de l'Oficina de Gestió
Unificada per a establiments industrials i en l'actualitat és
subdirector general de Seguretat Industrial. Membre del patronat
de la fundació privada Institut d'Estudis de la Seguretat
(IDES) i de la junta de govern del Col·legi Oficial d'Enginyers
Industrials de Catalunya. Director de l'Observatori del Risc
i president del Fòrum Preventia. És autor dels
llibres “Una introducció a l'economia del risc
industrial” i “Societat, Estat i risc”
i coautor del llibre “Risc ambiental”.
|
Clara
Solà
Coordinadora
de l'Observatori del Risc
Llicenciada
en Filologia Anglogermànica per la Universitat de Barcelona
i MBA per l’Institut d’Educació Contínua
de la Universitat Pompeu Fabra, és directora de l’Institut
d'Estudis de la Seguretat des d’abril de 1999. |
L'ÀGORA
DEL RISC
Santiago
Riera
Tecnologia i història
Doctor enginyer industrial i llicenciat en Història.
Va ser professor de termodinàmica a l’Escola Superior
d’Enginyers Industrials de Barcelona (Universitat Politècnica
de Catalunya) del 1965 al 1980 i actualment imparteix l’assignatura
Ciència i Societat a la Facultat de Geografia i Història
de la Universitat de Barcelona. Comissari en diverses exposicions,
ha participat en nombrosos congressos i ha publicat articles
en les més prestigioses revistes nacionals i estrangeres.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans
(Secció Històrico-Arqueològica). Entre
les seves obres destaquen una biografia de Francesc Salvà
i Campillo (Premi Lluís Sayé), una trilogia sobre
la ciència i la tècnica, i Dels velers als vapors.
Ha col·laborat en diverses obres col·lectives
i destaca amb l’aportació a "Industrialization
and technical education in Spain, 1850-1914" a l'obra
Education technology and industrial performance in Europe, 1850-1939.
El seu darrer llibre, Història de la ciència
sobre la Catalunya moderna, versa, tal com explicita el
títol, sobre la ciència catalana moderna. |
Joan
Majó
Tecnologia, benestar i sostenibilitat
Doctor
Enginyer Industrial. Va ser fundador i president de l’empresa
TELESINCRO, SA, que a la dècada dels seixanta va fabricar
els primers ordinadors que es varen dissenyar a Espanya. Va
ser degà del Col·legi d’Enginyers Industrials
de Catalunya, i president del Consell de Col·legis d’Espanya.
Va ser el primer alcalde democràtic de Mataró.
Va ser ministre d’Indústria i Energia durant els
anys de la reconversió industrial, el Plan Electrónico
i l’ingrés d’Espanya a la CEE. Va ser president
d’OLIVETTI ESPAÑA i membre del Comitè Organitzador
dels Jocs del 1992. Des del 1989 ha treballat per la Comissió
Europea com a Conseller responsable de l’àrea de
les Telecomunicacions i la Informàtica. Ha participat
en l’elaboració del Llibre Blanc de Delors i de
l’informe Bangemann. Presideix un dels grups de treball
de l’Information Society Forum de Brussel·les i
actualment és President de l’European Institute
for the Media de Düsseldorf i vicepresident del Patronat
de la Fundació Bofill. És autor del llibre Chips,
cables y poder. Des del 1993 és president de la Comissió
Promotora del Laboratori del Sincrotró i el 1999 va ser
nomenat president del Grup d’Experts que ha fet una avaluació
de la política científica i tecnològica
de la Unió Europea durant els darrers cinc anys, presentada
al Consell i al Parlament Europeu. En l’actualitat és
el director general de la Corporació Catalana de Ràdio
i Televisió. |
Jaume Curbet
Els efectes perversos de la tecnologia
Editor del Magazine de l’Institut Internacional de
Governabilitat de Catalunya “Seguretat
Sostenible”. Ha estat Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament
de Girona i assessor en matèria de seguretat pública
de la Generalitat de Catalunya, del Govern del Principado de
Asturias, de la Junta de Extremadura, de la Junta de Comunidades
de Castilla-La Mancha, del Gobierno de Canarias i dels Ajuntaments
de Vitoria-Gasteiz i de Girona. Així mateix, va ser responsable
de planificació de la Comissió de Seguretat dels
Jocs Olímpics de Barcelona’92, president del Comitè
Pedagògic de l’Escola de Policia de Catalunya,
director dels Seminaris Internacionals sobre Policia, Justicía
i Societat i autor de l’“Informe sobre la Organización
de la Policía en Costa Rica (ILANUD)”. És
autor dels llibres “Democràcia i Policia”,
“Policía y Sociedad” (o.c.), “La
Policia del Quebec, ¿un model per a Catalunya?”
i “Una seguretat il·lusòria”. |
Josep Puig
Prospectiva energètica. Els contorns d’un nou
model energètic i el procés de transició
Doctor enginyer industrial. Treballa a la Universitat i
com consultor en temes d’energia i sostenibilitat. És
professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des
de 1979 (cursos de Recursos energètics i d’Energia
i societat). És autor de diversos llibres, ponències
i articles sobre energia, tecnologia i medi ambient. Cofundador
d’Ecotècnia S.Coop.C.L., l’any 1981, empresa
cooperativa pionera en el disseny i fabricació d’aerogeneradors
(guardonats els seus fundadors amb el Premi Poul laCour, atorgat
per la ‘2001 European Conference on Wind Energy). Fundador,
l’any 1992 d’Ecoserveis, una associació professional
dedicada a la consultoria i a l’educació sobre
energia i medi ambient. Va ser Regidor de Ciutat Sostenible
a l’Ajuntament de Barcelona (1995-1999) on va liderar
el procés par a l’adopció de l’Ordenança
Solar, treball que va ser guardonat amb el Premi Solar Europeu
2001. President de la xarxa europea Energie-Cités (1997-2000).
Impulsor de l’agència local d’energia BarnaGEL
(Barcelona Grup d’Energia Local) que va néixer
sota el paraigua del programa SAVE de la Comissió Europea.
Cofundador, president de la secció espanyola i vicepresident
d’EUROSOLAR (Associació Europea per les Energies
Renovables). És membre d’Els Verds – Alternativa
Verda. Actua de portaveu de l’Entesa Catalana per una
Energia Neta i Renovable. |
Santiago Vilanova
Txernòbil: com va poder passar? Pot tornar a passar?
Periodista, escriptor i consultor ambiental. Exdirector
de Diario de Barcelona (1983-1984), va ser un dels pioners del
periodisme d’investigació a Catalunya. És
col·laborador de la International Federation of Environmental
Journalist (IFEJ) i membre de l’associació Journalistes-Écrivains
pour la Nature et l’Écologie. És autor de
El sindrome nuclear. El accidente de Harrisburg y el riesgo
nuclear a España i Chernobil: el fin del mito nuclear.
Ha escrit nombrosos llibres sobre ecologisme, entre els que
destaquen L’onada ecològica i Empresaris verds
per a un planeta blau. També és autor de les novel·les
Acció Paral·lela i El secret d’Hiva Oa.
És president de l’Associació Una Sola Terra
i cofundador d’Els Verds – Alternativa Verda. És
col·laborador d’opinió dels diaris El Punt
i Avui i de l’anuari Larousse Planeta. |
SENYALS
DEL RISC
Josep Lluís Pedragosa
Risc viari
Enginyer Industrial. Pertany per oposició a la Escala
Técnica de la Direcció General de Trànsit
del Ministeri de Justicia i Interior on va arrivar a ocupar
la Subdirecció General de Circulació. En aquesta
branca va ocupar 7 anys la Gerencia i la Direcció de
l´Institut Catalá de Seguretat Viaria del a les
hores Departament de Governació de la Generalitat de
Catalunya També per oposició pertany al Cos d´Inspectors
de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball i Affers
Socials en el que exerceix ara mateix a la Inspecció
de Barcelona. Va esser Sotsdirector General de l´Insalud
i el primer Director de l´Institut Catalá de la
Salut i 7 anys Gerent de l´Area Centre de l´ICS
en el sí del Departament de Sanitat i Seguretat Social
de la Generalitat de Catalunya. Actualment es professor associat
del Departament d´Organització d´Empreses
de la Universitat Politécnica de Catalunya(UPC) on imparteix
Seguretat Industrial, Prevenció Viaria i Riscos Laborals. |
Jordi Martínez Navarro
Risc laboral
Enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia
i Història. Vinculat al món de la prevenció
de riscos laborals des de l’any 1975, és actualment
director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el
Treball del Departament de Treball a Barcelona. Va ser membre
del Consell Català de Seguretat i Salut Laboral i de
la Comissió Territorial de Barcelona. Ha participat en
diversos projectes d’estudi i investigació sobre
temes relacionats amb la seguretat i la salut laboral i és
l’autor de la publicació anual sobre sinistralitat
laboral del Departament de Treball. Forma part i presideix el
grup de treball sobre accidents de treball creat per la Comisión
Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo a Madrid. |
Ivan Capdevila
Risc ambiental
Enginyer industrial per l’ETS d’Enginyeria Industrial
de Barcelona - UPC. Ha coordinat el Pla de medi ambient de la
UPC. Ha escrit el llibre L’ambientalització
de la universitat (1998). Actualment treballa com a director
tècnic de la consultoria ambiental ERF Gestió
i Comunicació Ambiental SL, en la qual dirigeix estudis
i recerques relatius a l’estratègia i el planejament
del territori. Així mateix, treballa en l’àmbit
de la planificació ambiental, especialment en relació
a la gestió sostenible dels residus i de l’energia. |
Rosa Gispert
Risc per a la salut
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de
Barcelona (UB), diplomada en Estadística i Epidemiologia
per la Universitat Pierre et Marie Curie de París l’any
1985. És especialista en Medicina del Treball, en Medicina
Preventiva i Salut Pública i doctora en Medicina i Cirurgia
per la UB. Actualment és la cap del Servei d’Informació
i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris
del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat
de Catalunya. |
Ricard Tresserras
Risc per a la salut
Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma
de Barcelona, màster en Salut Pública per la Universitat
de Barcelona (UB) i doctor en Medicina per la UB. Des de l’any
1992 és professor associat del Departament de Salut Pública
de la Facultat de Medicina de la UB. Actualment és el
subdirector general de Planificació Sanitària
de la Direcció General de Salut Pública del Departament
de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. |
Albert Serra
Risc de dualització social
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la
Universitat de Barcelona. Diplomat en Funció Gerencial
a les Administracions Públiques per l'Institut de Direcció
i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE. Actualment és
professor i director de programes de gestió pública
a l'IDGP (ESADE) i director de BoraKasi, SA, empresa consultora
especialitzada en l'àmbit públic i en la gestió
de polítiques socials. Ha sigut gerent del Sector de
Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona, gerent de l'Institut
d'Estudis Metropolitans de Barcelona i director general d'INITS,
SA Consultors en Gestió Pública. |
|