Narcís Mir Director de l'Observatori del Risc   Enginyer industrial per l'ETS d'Enginyeria Industrial de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Barcelona (Universitat de Barcelona) i diplomat en Funció Gerencial a les Administracions Públiques per l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Va exercir d'enginyer industrial durant dotze anys en una empresa multinacional. Des de l'any 1986 treballa a l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en diversos projectes relacionats amb la simplificació i la racionalització administrativa. Ha estat gerent de l'Oficina de Gestió Unificada per a establiments industrials i en l'actualitat és subdirector general de Seguretat Industrial. Membre del patronat de la fundació privada Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) i de la junta de govern del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. Director de l'Observatori del Risc i president del Fòrum Preventia. És autor dels llibres “Una introducció a l'economia del risc industrial” i “Societat, Estat i risc” i coautor del llibre “Risc ambiental”.

Clara Solà Coordinadora de l'Observatori del Risc Llicenciada en Filologia Anglogermànica per la Universitat de Barcelona i MBA per l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, és directora de l’Institut d'Estudis de la Seguretat des d’abril de 1999.

L'ÀGORA DEL RISC

Santiago Riera Tecnologia i història Doctor enginyer industrial i llicenciat en Història. Va ser professor de termodinàmica a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya) del 1965 al 1980 i actualment imparteix l’assignatura Ciència i Societat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Comissari en diverses exposicions, ha participat en nombrosos congressos i ha publicat articles en les més prestigioses revistes nacionals i estrangeres. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica). Entre les seves obres destaquen una biografia de Francesc Salvà i Campillo (Premi Lluís Sayé), una trilogia sobre la ciència i la tècnica, i Dels velers als vapors. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i destaca amb l’aportació a "Industrialization and technical education in Spain, 1850-1914" a l'obra Education technology and industrial performance in Europe, 1850-1939. El seu darrer llibre, Història de la ciència sobre la Catalunya moderna, versa, tal com explicita el títol, sobre la ciència catalana moderna.

Joan Majó Tecnologia, benestar i sostenibilitat Doctor Enginyer Industrial. Va ser fundador i president de l’empresa TELESINCRO, SA, que a la dècada dels seixanta va fabricar els primers ordinadors que es varen dissenyar a Espanya. Va ser degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i president del Consell de Col·legis d’Espanya. Va ser el primer alcalde democràtic de Mataró. Va ser ministre d’Indústria i Energia durant els anys de la reconversió industrial, el Plan Electrónico i l’ingrés d’Espanya a la CEE. Va ser president d’OLIVETTI ESPAÑA i membre del Comitè Organitzador dels Jocs del 1992. Des del 1989 ha treballat per la Comissió Europea com a Conseller responsable de l’àrea de les Telecomunicacions i la Informàtica. Ha participat en l’elaboració del Llibre Blanc de Delors i de l’informe Bangemann. Presideix un dels grups de treball de l’Information Society Forum de Brussel·les i actualment és President de l’European Institute for the Media de Düsseldorf i vicepresident del Patronat de la Fundació Bofill. És autor del llibre Chips, cables y poder. Des del 1993 és president de la Comissió Promotora del Laboratori del Sincrotró i el 1999 va ser nomenat president del Grup d’Experts que ha fet una avaluació de la política científica i tecnològica de la Unió Europea durant els darrers cinc anys, presentada al Consell i al Parlament Europeu. En l’actualitat és el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Jaume Curbet Els efectes perversos de la tecnologia Editor del Magazine de l’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya “Seguretat Sostenible”. Ha estat Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Girona i assessor en matèria de seguretat pública de la Generalitat de Catalunya, del Govern del Principado de Asturias, de la Junta de Extremadura, de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, del Gobierno de Canarias i dels Ajuntaments de Vitoria-Gasteiz i de Girona. Així mateix, va ser responsable de planificació de la Comissió de Seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, president del Comitè Pedagògic de l’Escola de Policia de Catalunya, director dels Seminaris Internacionals sobre Policia, Justicía i Societat i autor de l’“Informe sobre la Organización de la Policía en Costa Rica (ILANUD)”. És autor dels llibres “Democràcia i Policia”, “Policía y Sociedad” (o.c.), “La Policia del Quebec, ¿un model per a Catalunya?” i “Una seguretat il·lusòria”.

Josep Puig Prospectiva energètica. Els contorns d’un nou model energètic i el procés de transició Doctor enginyer industrial. Treballa a la Universitat i com consultor en temes d’energia i sostenibilitat. És professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1979 (cursos de Recursos energètics i d’Energia i societat). És autor de diversos llibres, ponències i articles sobre energia, tecnologia i medi ambient. Cofundador d’Ecotècnia S.Coop.C.L., l’any 1981, empresa cooperativa pionera en el disseny i fabricació d’aerogeneradors (guardonats els seus fundadors amb el Premi Poul laCour, atorgat per la ‘2001 European Conference on Wind Energy). Fundador, l’any 1992 d’Ecoserveis, una associació professional dedicada a la consultoria i a l’educació sobre energia i medi ambient. Va ser Regidor de Ciutat Sostenible a l’Ajuntament de Barcelona (1995-1999) on va liderar el procés par a l’adopció de l’Ordenança Solar, treball que va ser guardonat amb el Premi Solar Europeu 2001. President de la xarxa europea Energie-Cités (1997-2000). Impulsor de l’agència local d’energia BarnaGEL (Barcelona Grup d’Energia Local) que va néixer sota el paraigua del programa SAVE de la Comissió Europea. Cofundador, president de la secció espanyola i vicepresident d’EUROSOLAR (Associació Europea per les Energies Renovables). És membre d’Els Verds – Alternativa Verda. Actua de portaveu de l’Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable.

Santiago Vilanova Txernòbil: com va poder passar? Pot tornar a passar? Periodista, escriptor i consultor ambiental. Exdirector de Diario de Barcelona (1983-1984), va ser un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya. És col·laborador de la International Federation of Environmental Journalist (IFEJ) i membre de l’associació Journalistes-Écrivains pour la Nature et l’Écologie. És autor de El sindrome nuclear. El accidente de Harrisburg y el riesgo nuclear a España i Chernobil: el fin del mito nuclear. Ha escrit nombrosos llibres sobre ecologisme, entre els que destaquen L’onada ecològica i Empresaris verds per a un planeta blau. També és autor de les novel·les Acció Paral·lela i El secret d’Hiva Oa. És president de l’Associació Una Sola Terra i cofundador d’Els Verds – Alternativa Verda. És col·laborador d’opinió dels diaris El Punt i Avui i de l’anuari Larousse Planeta.

SENYALS DEL RISC

Josep Lluís Pedragosa Risc viari Enginyer Industrial. Pertany per oposició a la Escala Técnica de la Direcció General de Trànsit del Ministeri de Justicia i Interior on va arrivar a ocupar la Subdirecció General de Circulació. En aquesta branca va ocupar 7 anys la Gerencia i la Direcció de l´Institut Catalá de Seguretat Viaria del a les hores Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya També per oposició pertany al Cos d´Inspectors de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball i Affers Socials en el que exerceix ara mateix a la Inspecció de Barcelona. Va esser Sotsdirector General de l´Insalud i el primer Director de l´Institut Catalá de la Salut i 7 anys Gerent de l´Area Centre de l´ICS en el sí del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Actualment es professor associat del Departament d´Organització d´Empreses de la Universitat Politécnica de Catalunya(UPC) on imparteix Seguretat Industrial, Prevenció Viaria i Riscos Laborals.

Jordi Martínez Navarro Risc laboral Enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia i Història. Vinculat al món de la prevenció de riscos laborals des de l’any 1975, és actualment director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball del Departament de Treball a Barcelona. Va ser membre del Consell Català de Seguretat i Salut Laboral i de la Comissió Territorial de Barcelona. Ha participat en diversos projectes d’estudi i investigació sobre temes relacionats amb la seguretat i la salut laboral i és l’autor de la publicació anual sobre sinistralitat laboral del Departament de Treball. Forma part i presideix el grup de treball sobre accidents de treball creat per la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo a Madrid.

Ivan Capdevila Risc ambiental Enginyer industrial per l’ETS d’Enginyeria Industrial de Barcelona - UPC. Ha coordinat el Pla de medi ambient de la UPC. Ha escrit el llibre L’ambientalització de la universitat (1998). Actualment treballa com a director tècnic de la consultoria ambiental ERF Gestió i Comunicació Ambiental SL, en la qual dirigeix estudis i recerques relatius a l’estratègia i el planejament del territori. Així mateix, treballa en l’àmbit de la planificació ambiental, especialment en relació a la gestió sostenible dels residus i de l’energia.

Rosa Gispert Risc per a la salut Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), diplomada en Estadística i Epidemiologia per la Universitat Pierre et Marie Curie de París l’any 1985. És especialista en Medicina del Treball, en Medicina Preventiva i Salut Pública i doctora en Medicina i Cirurgia per la UB. Actualment és la cap del Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

Ricard Tresserras Risc per a la salut Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor en Medicina per la UB. Des de l’any 1992 és professor associat del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la UB. Actualment és el subdirector general de Planificació Sanitària de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

Albert Serra Risc de dualització social Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Diplomat en Funció Gerencial a les Administracions Públiques per l'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE. Actualment és professor i director de programes de gestió pública a l'IDGP (ESADE) i director de BoraKasi, SA, empresa consultora especialitzada en l'àmbit públic i en la gestió de polítiques socials. Ha sigut gerent del Sector de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona, gerent de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona i director general d'INITS, SA Consultors en Gestió Pública.

Presentació | Sumari | Dossier de premsa