L'EQUIP
REDACTOR DE L'INFORME 2006
Jaume Curbet
Director de l’Observatori del Risc
Editor de la revista electrònica Seguretat Sostenible de l’Institut Internacional de Governabilitat. És professor associat de la Universitat de Girona i responsable del mòdul de seguretat urbana dels màsters La ciutat, polítiques, projectes i gestió a la Universitat Politècnica de Catalunya i Gestió de la ciutat i del territori a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Girona i assessor en matèria de seguretat pública. Així mateix, va ser responsable de planificació de la Comissió de Seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i autor de l’Informe sobre la seguretat del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. És autor de nombrosos articles, especialment a la revista Seguretat Sostenible (disponibles a http://iigov.org/seguridad) i, en els darrers tres anys, ha escrit els següents llibres:
- Una seguridad ilusoria. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.
Working papers, 214, 2003
- La glocalización de la (in)seguridad
|
Imma Ros
Coordinadora
de l'Observatori del Risc
Llicenciada en història i postgraduada en arxivística per la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2001 treballa a l’Institut d’Estudis de la Seguretat en què actualment és responsable de projectes i gestiona temes de comunicació, coordinació de projectes i edició de publicacions. Des de l’any 2005 coordina l’Observatori del Risc. |
Maria Jesús Buxó
Capítol 1. Els reptes cívics de la mobilitat. La distracció i la sanció
Doctora en antropologia i catedràtica en antropologia cultural per la Universitat de Barcelona (UB), és membre investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, de l’American Anthropological Association i de l’Ethics Board del projecte Nano2Life. També participa en el Comitè de Bioètica de la UB. Ha estat presidenta, i actualment és presidenta honorària, de l’Associació Espanyola d’Antropologia Aplicada i de l’Associació per a l’Estudi i el Diàleg amb les Cultures Hispanes d’Amèrica del Nord. Ha dirigit el Departament d’Antropologia Social de la UB i el Grup de Conservació i Investigació Audiovisual (GRICA), i també l’Institut de Prospectiva Antropològica.
Col·labora en les revistes Idees, Revista d’Etnologia de Catalunya, Revista de Fundamentos de Antropología i de l’Anuario de Historia de la Antropología. També dirigeix la Revista de Antropología Aplicada i la col·lecció d’antropologia de l’Editorial Anthropos. Ha estat professora dels màsters de Bioètica i dret de la UB (1995-2005), de Comunicació científica, mèdica i mediambiental (2000-2004), de Salut reproductiva (1999-2005), de Migració i interculturalitat (2001-2004) i de Preparació sanitària de la mort i el morir (2000-2003). Ha escrit gran quantitat d’articles i llibres. |
Pau Noy
Capítol 2. Ciutat i automòbil
Nascut a Barcelona el 1956, és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Funcionari de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Sabadell, és president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic Transport (PTP) des d’on ha impulsat projectes com la creació de la primera xarxa espanyola de carsharing. És membre dels consells d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona i de Catalunya CarSharing SA. Publica regularment a la premsa catalana articles d’opinió sobre temes de mobilitat, sempre en pro de la mobilitat sostenible. |
Antoni Lladó
Capítol 3. L’automòbil: passió privada, recança pública
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en dret per la Universitat de Barcelona (UB), actualment treballa en l’exercici lliure de la professió d’economista en l’àmbit de l’economia aplicada. Col·labora regularment amb el Servei d’Estudis de la Caixa de Pensions, és assessor de la Fundació d’Empresaris de Catalunya i és responsable d’estudis econòmics de la Fundació Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Ha estat professor del Departament d’Economia de l’Empresa a la UAB i ha realitzat, dirigit i coordinat diversos estudis en l’àmbit de la gestió esportiva o de l’ensenyament superior a Espanya. Ha coordinat i dirigit diversos estudis sectorials publicats a la col·lecció del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya i ha col·laborat en l’elaboració d’un indicador de clima econòmic per a la ciutat de Vic. És autor i/o coautor de nombrosos articles i publicacions dels quals destaquem: Catalunya davant la CEE. Llibre blanc sobre les conseqüències sobre l’economia de la Generalitat de Catalunya, Diagnòstic sobre les infraestructures a Catalunya. Una visió comparativa respecte el conjunt de les comunitats autònomes i La fiscalitat de l’automòbil a Espanya. |
Alfons Perona
Capítol 3. L’automòbil: passió privada, recança pública
Llicenciat en dret i postgraduat d’especialització en dret administratiu, és secretari executiu de la Fundació Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). També és professor de normativa de trànsit a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona (EPSI-UAB) i del postgrau de Planificació i Gestió de la Mobilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). |
Josep Marsellés
Capítol 4. La (in)seguretat viària
Llicenciat en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l’any 1991, està especialitzat en la informàtica aplicada a l’estadística. Des de l’any 2000 treballa a l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit (SCT), on ha contribuït a la creació del sistemes d’informació de seguretat viària i a l’anàlisi de dades. |
Laia Pagès
Capítol 4. La (in)seguretat viària
Enginyera per la universitat Institut National des Sciences Appliquées (INSA) de Toulouse a França, va fer un màster en enginyeria del transport a l’Institut of Tranportation Studies a l’Escola Henri Samueli School of Engineering de la Universitat de Califòrnia d’Irvine als Estats Units. Està acabant el doctorat a la mateixa universitat. Professionalment, treballa a l’Oficina del Pla Català de Seguretat Viària coordinant els estudis europeus de recerca en seguretat del trànsit que es porten a terme al Servei Català de Trànsit, organisme autònom del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. |
Antonio Estevan
Capítol 5. El futur del transport: entre la necessitat i la insostenibilitat
Enginyer industrial i diplomat en urbanisme pertany a la xarxa de consultors ambientals GEA21, de la qual n’és soci fundador. És especialista en planificació territorial i ambiental, principalment en les àrees de transport, aigua i energia. Com assessor en matèria de transport ha format part del Consell Assessor del Medi Ambient del Ministeri d’Obres Públiques, de l’Observatori de Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, de la Comissió de Coordinació del Transport de les Illes Balears, del Panell de Canvi Climàtic de la Junta d’Andalusia i del grup de treball d’Economia del Transport de l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). També ha realitzat missions i treballs d’assessoria de transport per a diverses institucions internacionals (Nacions Unides, Comissio Europea, Parlament Europeu). Entre les seves publicacions relacionades amb el transport, cal destacar el llibre La reconversión ecológica del transporte en España en col·laboració amb Alfonso Sanz. Recentment ha col·laborat en el disseny de la metodologia d’anàlisi ambiental del Pla Estratègic d’Infraestructures i Transports i en la definició d’estratègies per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el transport.
|
SENYALS
DEL RISC
Ivan Capdevila
Risc i dany ambiental
Enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha coordinat el Pla de medi ambient de la UPC. Ha escrit el llibre L’ambientalització de la universitat (1998) i és coautor de L’energia en l’horitzó del 2030 (2005). Actualment treballa com a director tècnic de la consultoria ambiental ERF Gestió i Comunicació Ambiental SL, en la qual dirigeix estudis i recerques relatius a l’estratègia i el planejament del territori. Així mateix, treballa en l’àmbit de la planificació ambiental, especialment amb relació a la gestió sostenible dels residus i de l’energia. |
Josep M. Renau
Risc industrial
Enginyer químic de l’Institut Químic de Sarrià i per l’Escola d’Enginyeria Química de Toulouse i doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, actualment és responsable de la Càtedra ENRESA-URV de Seguretat Industrial de la Universitat Rovira i Virgili (URV). També és professor titular a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV i director de l’Entitat Avaluadora de Riscos de la URV. Ha treballat en diverses consultories de seguretat i al Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta de la Generalitat de Catalunya (actualment, Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient). Ha estat director general de la Fundació URV. Ha estat professor de nombrosos cursos de seguretat i medi ambient. Ha col·laborat en un gran nombre d’estudis i projectes en el camp de la seguretat industrial i el medi ambient i ha publicat una desena d’articles en revistes especialitzades. |
Jordi Martínez Navarro
Risc laboral
Enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia i Història. Està vinculat al món de la prevenció de riscos laborals des de l’any 1975, i actualment és director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball del Departament de Treball a Barcelona. Va ser membre del desaparegut Consell Català de Seguretat i Salut Laboral i de la Comissió Territorial de Barcelona. Ha participat en diversos projectes d’estudi i investigació sobre temes relacionats amb la seguretat i la salut laboral i és l’autor de la publicació anual sobre sinistralitat laboral del Departament de Treball. Forma part i presideix el grup de treball sobre accidents de treball creat per la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball a Madrid. |
Josep Lluís Pedragosa
Risc viari
Enginyer Industrial. Pertany per oposició a la Escala Tècnica de la Direcció General de Trànsit del Ministeri de Justícia i Interior on va ocupar la Subdirecció General de Circulació. En aquesta branca va ocupar set anys en la Gerència i la Direcció de l’Institut Català de Seguretat Viària de l’aleshores Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya . També per oposició pertany al Cos d’Inspectors de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball i Afers Socials en el que exerceix ara mateix a la Inspecció de Barcelona. Fou Sotsdirector General de l’Insalud i el primer Director de l’Institut Català de la Salut, a més, durant set anys fou Gerent de l’Àrea Centre de l’ICS en el sí del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Actualment és professor associat del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on imparteix seguretat industrial, prevenció viària i riscos laborals. |
Albert Serra
Risc de ruptura social
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, diplomat en funció gerencial a les administracions públiques i màster en direcció pública per l'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE, és actualment professor a l'IDGP (ESADE), del Departament de Política d’Empresa i director del màster en direcció pública. També és director de BoraKasi, SA, empresa consultora d'especialitzada en l'àmbit públic i en la gestió de polítiques socials. Les seves àrees de especialització són la direcció estratègica i el control de gestió, la gestió de serveis públics, el disseny i la gestió de polítiques públiques de benestar social i de serveis personals i les polítiques locals de gestió de la immigració. Amb anterioritat ha estat gerent del Sector de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona i gerent de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona. És autor de diversos estudis i publicacions sobre gestió i polítiques públiques. |
Rosa Gispert
Risc per a la salut
Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), diplomada en estadística i epidemiologia per la Universitat Pierre et Marie Curie de París l’any 1985. És especialista en Medicina del Treball, en medicina preventiva i salut pública i doctora en Medicina i Cirurgia per la UB. Actualment és la cap del Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. |
Ricard Tresserras
Risc per a la salut
Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en salut pública per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor en medicina per la UB. Actualment és el subdirector general de Planificació Sanitària de la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. |
|