Era necessari Txernòbil i Bophal? No es podria haver evitat la crisi de les vaques boges? És necessari que morin un milió de persones l'any en accidents de circulació? Hem de tolerar impassiblement el canvi climàtic? Hem d'acceptar que la pobresa i l'exclusió social siguin una conseqüència inevitable de la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació?

Afirmar que per desenvolupar-nos hem d'acceptar uns perjudicis inevitables vol dir capitular davant la fatalitat, actuar com si estiguéssim sotmesos a una maledicció inevitable de la modernitat i negar-nos a nosaltres mateixos la possibilitat de construir un guió humà del desenvolupament.
La neutralització o modulació d'alguns d'aquests efectes escapa a la capacitat dels ens polítics territorials. Aquests efectes tenen una escala global, i només poden ser tractats des d'una dimensió global. Com, si no, es pot evitar un altre Txernòbil o el canvi climàtic?

No obstant això, quan avui s'utilitza el concepte de globalització, quasi sempre es mutila el seu caràcter pluridimensional i només es fa referència a la dimensió econòmica. Desapareixen així les dimensions cultural, ecològica, política i social de la globalització. Però aquesta sostracció no és innòcua, sinó que és un intent de construir la societat mundial a partir del mercat mundial. Si es vol subordinar la funció econòmica a la política, cal avançar cap a la creació d'una instància de poder mundial que determini els marcs jurídics, ecològics i socials dins dels quals la tasca econòmica sigui no sols possible sinó també socialment legítima.

D'altra banda, hi ha un conjunt de danys que poden ser previnguts mitjançant intervencions a escala territorial. Com a exemples tenim els accidents de circulació i els accidents laborals.

És en aquest context que l'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) ha creat l'Observatori del Risc de Catalunya, amb l'objectiu d'escrutar un conjunt d'efectes negatius de la nostra trajectòria de desenvolupament i presentar-los periòdicament a l'opinió pública per provocar una reflexió i un debat que col·laborin a millorar aquesta trajectòria. El llibre que el lector té a les seves mans constitueix el primer informe de l'Observatori del Risc.

Índex de continguts / Equip redactor

Patrocinen:
Midat Mútua
Unió Catalana d'Empreses Asseguradores i Reasseguradores
Departament de Medi Ambient
Departament d'Indústria, Comerç i Turisme
Departament de Treball
Fundació Agbar
Fundació RACC

Amb la col·laboració de:
Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya
Escola de Prevenció i Seguretat Integral (Universitat Autònoma de Catalunya)